Ara que el rodatge ja ha acabat i prenem una mica de distància amb l'esdeveniment es pot fer un primer balanç de la visita de Joc de trons a Girona. Com era de preveure, als prolegòmens i durant la filmació hi ha hagut qui li ha tret ferro a la cosa, que ha atacat el suposat provincianisme de fans i curiosos, i fins i tot qui ha exercit de «hater» de la sèrie en veure-la transfigurada en un fenomen de proximitat. Afortunadament, els fets parlen per si sols i desmenteixen qualsevol temptativa de relativització.

Perquè sí, es pot ser tan subversiu com es vulgui i és molt cool ficar-se amb allò que entenem com a mainstream, però també ho és que quan les coses rutllen s'ha de poder reivindicar sense manies. I la veritat és que, més enllà dels comprensibles sacrificis urbans, i de l'excepcionalitat quotidiana de tenir un equip com aquest treballant al costat de casa, el rodatge ha anat molt bé.

Cal tenir en compte que uns professionals com aquests no estan per gaires ximpleries: vénen a treballar i aspiren a fer-ho tranquils i sense ingerències. Veient la reacció de l'equip, que s'ha integrat a la vida ciutadana amb una naturalitat desarmant, i veient la falta de tensions entre tots els agents implicats queda clar que el balanç és netament positiu i que d'alguna manera s'ha aconseguit superar el vell tòpic de la ciutat hermètica.

El millor de tot és que, efectivament, n'hi ha per tant. Que una sèrie com aquesta, que ha rebentat audiències de les cadenes de pagament i acaba d'arrasar als premis Emmy, estigui associada a partir d'ara a la iconografia gironina és, ras i curt, un veritable regal. Ja no només per les seves potencialitats turístiques, sinó perquè ha certificat que Girona pot ser un immens plató i, els seus habitants, uns molt civilitzats còmplices del que s'hi filma.

Felicitats a tothom per la part que li toca. I a la propera, si us plau, que vingui la Daenerys.