El procés d'escriptura té tres parts: planificació, redacció i revisió. Abans d'escriure hem de tenir una idea principal i la manera de transmetre-la -quins exemples farem servir, com els ordenarem, el to de l'article-. Podem fer llistes, esquemes, mapes d'idees. Una vegada feta la planificació -mai abans- ens posem a escriure. Intentem ser clars, precisos i concisos i aconseguir el to que volem (en primera persona, en segona, en tercera; frases curtes, frases llargues; molts adjectius, molts verbs). Una vegada posat el punt i final comença la revisió: fem una lectura profunda, arreglem frases que no funcionen, esborrem paràgrafs sencers perquè són repetitius. Arreglem una coma aquí i afegim un adjectiu allà. Pot passar que ens adonem que no s'entén res o que és profundament avorrit. Aleshores esborrem tot el document -fem una bola i el llancem a la paperera si és que escrivim a mà- i tornem a començar.
El meu despertador sona a les vuit. Tinc tot el matí per escriure un article que entregaré al diari després de dinar. Comença el procés d'escriptura. «Véns al Serrallonga a esmorzar? Va, un cafè ràpid». El meu amic arriba tard, molt tard -li perdonem perquè està acabant la tesi i acabar tesis deu ser molt dur-. Començo a esmorzar, llegeixo el diari: s'ha mort la Carmen Balcells. Gairebé la meitat dels llibres que tinc a casa hi són gràcies a aquesta dona. I ara és morta, puf!, ja no hi és. M'adono que últimament penso en la mort -com en Pereira-. Arriba el meu amic, em diu que només té deu minuts perquè està acabant la tesi, s'empassa un cafè i jo torno cap a casa sabent que escriuré sobre la mort. Em poso còmoda, obro un Word i començo a escriure. La planificació avui me la salto perquè he hagut de passar pel banc i ja són dos quarts d'onze i per un dia tampoc no passa res. Som-hi. Escric i esborro, escric i esborro, escric i esborro perquè tot em sembla obvi o pretensiós. El meu gat no para de cridar i el tiraré per la finestra. Intento que l'article faci un gir, menys mort i més món editorial, però no funciona. Em truquen per oferir-me col·laboració interessant -una gran notícia, però que em despista una estona-. Un whatsap, dos whatsaps, vuit whatsaps, apago el mòbil. Intento explicar la idea del meu amic immortal (sí, és immortal perquè com que quan es mori ja no serà ell, d'alguna manera és etern), però no va. Són dos quarts d'una i no tinc pràcticament res. Vaig a dutxar-me perquè a la dutxa a vegades se m'encén la bombeta i em ve al cap un escriptor que en una entrevista va dir que el més difícil de la seva feina era convèncer la seva dona que quan mira per la finestra està treballant. I mentre m'ensabono el cap penso que no és pas fàcil explicar com treballem, jo m'he de posar a la dutxa! i -ja ho tinc, explicaré això, a l'estil Tristram Shandy, salvant les distàncies. Surto i m'assec al davant de l'ordinador embolicada amb una tovallola i escric com s'escriu un article, ja he arribat fins aquí, i com que són dos quarts de quatre avui la revisió em deixeu que me la salti, oi?
