Encara rèiem de l'expressió d'en Rajoy en assabentar-se en un programa de ràdio que els catalans no perdríem la nacionalitat espanyola en cas d'independència, que el seu ministre d'Afers Exteriors, García-Margallo, ahir encara la va dir més gruixuda. Va citar la Constitució de Cadis del 1812 i l'alliberament de les colònies americanes per refermar-se a dir que sí que la perdríem, tot i basar-se en un text que no és vigent de cap de les maneres. I creient que donava més força al seu discurs, va referir-se al cas d'Algèria l'any 1962 quan, segons el ministre, amb la independència els algerians van perdre la ciutadania europea, un concepte creat a Maastricht l'any 1992, trenta anys després.

El cas és que la Constitució espanyola vigent diu ben clar a l'article 11.2 que cap espanyol serà privat de la seva nacionalitat. Només en cas que un espanyol tingués una doble nacionalitat, tres anys després podria perdre l'espanyola si no manifesta cap interès en retenir-la. Una dona casada amb un ciutadà dels Estats Units ho tindria més fàcil. De fet, és al país de l'Obama on més planer és renunciar a la nacionalitat: només cal fer-ho saber de viva veu a un alt funcionari que és qui s'encarregarà dels tràmits pertinents. És el que va intentar l'excampió del món d'escacs, Bobby Fischer, quan va ser retingut l'any 2005 als calabossos d'un aeroport japonès a causa d'una ordre de cerca en contra seva. La seva advocada, la Masako Suzuki, va haver d'enfrontar-se a dos paranys. Un va ser que els funcionaris de l'ambaixada americana al Japó al·legaven tenir massa feina i no podien fer els seixanta quilòmetres que els separaven de l'aeroport. L'altre és que quan es renuncia a una nacionalitat de seguida cal tenir-ne una altra per exigència de la Declaració Universal dels Drets Humans. Cap estat es va oferir per por de les represàlies del gendarme mundial i tan sols va aconseguir un permís de residència a Islàndia.

La Constitució espanyola vigent reconeix que hi ha altres nacionalitats a Espanya, sense especificar quines són. Seria un repte per a la Masako Suzuki que un espanyol renunciés a la nacionalitat espanyola a canvi de tenir-ne una altra de les que no estan precisades. Amb les incerteses que ens arriben de ponent sobre qüestions identitàries, de ben segur que se'n sortiria i qui ho volgués podria ser només català i europeu sense que calgués cap procés d'independència. No arriba al 0,70% el percentatge d'humans que són espanyols i això es pot vendre com un privilegi o com una raresa però mai com una imposició.