a Portbou, ADIF, que és el Ministeri de Foment, juga diàriament amb la vida d'un miler de persones (els habitants que té). Això a l'hivern perquè, a l'estiu, són uns quants milers més sumant-hi els turistes i passants. L'Estat ha convertit la vella i deixada, abans opulenta i important, estació internacional, en una sucursal de la petroquímica de Tarragona. Una extensió furtiva, però sense cap tipus de vigilància, ni cap dispositiu d'emergència. Diàriament es manipulen 300 contenidors de tren amb una varietat estratosfèrica de mercaderies perilloses de noms impronunciables. Els vagons no passen de llarg per Portbou cap a França, com ho fan per la resta de poblacions, sinó que allà s'hi aturen i els manipulen per canviar-los de la via ibèrica a la via europea amb gegantines grues. Amb els greus perills que això comporta. Si un vagó explota la reacció en cadena podria ser apocalíptica. El cap de setmana encara és més greu perquè aquest petit poble encaixonat dins d'una estreta vall es converteix en un magatzem de tot tipus de productes corrosius, tòxics, explosius... perquè a França no circulen mercaderies durant 48 hores. Els deixen mal aparcats a la teranyina que formen desenes de quilòmetres de velles vies, ja sigui hivern o en ple mes d'agost, quan s'assoleixen temperatures que ronden els quaranta graus. Ho he comprovat personalment cada diumenge.

I no hi ha res per actuar en cas d'emergència. Ni un destacament de bombers professionals, ni equipament per combatre un accident químic i ni tan sols un trist protocol per saber com ha d'actuar la població si hi ha un accident. Res! És increïble, inquietant i vergonyós. Moltes vegades els vagons arriben amb fuites i ja ni tan sols es comunica a la població.

I això amb un ajuntament que, per debilitat i por a represàlies d'ADIF sobre els pocs llocs de treball que queden, no ho porta als tribunals i, el que és més greu, amb la més absoluta indiferència còmplice de la conselleria de Territori de Santi Vila, molt ràpid fent grans gesticulacions per criticar l'Estat quan li dóna visibilitat política, però que s'amaga o passa de llarg quan no hi ha res a canvi.

ADIF i Renfe han tractat Portbou com si fos una vella colònia industrial amenaçant sempre amb endur-se els llocs de treball que al final s'ha endut. A més a més, aquesta dictatorial i tirana empresa estatal té al poble un munt de propietats que cauen a trossos i amb les quals especula com si fos un miserable constructor de la bombolla. Tampoc mai ha compensat econòmicament Portbou per les seves activitats. Seria hora de revisar els impostos municipals que ha de pagar. Ara mateix passen grans camions pel poble per anar a l'estació que destrueixen balcons, voreres i mobiliari urbà.

És el moment d'atacar al tirà i dir prou a ADIF/Renfe. Les administracions local i catalana han de portar a ADIF als jutjats. Si no ho fan, si hi ha un accident també seran responsables.