Molta gent es rendeix abans de començar una lluita política. Diuen que no paga la pena. No tenen raó, a l'hora de la veritat no és tan clara la diferència entre una utopia i un projecte viable. Us posaré un exemple. L'any 2003 es va constituir la Lliga per la Laïcitat. Va ser la reacció d'un nombrós grup d'entitats davant l'onada de nacionalcatolicisme impulsada pel PP de José María Aznar en el seu segon mandat. Vaig ser fundador i el portaveu de la Lliga per la Laïcitat entre la seva constitució i el 2008. Una de les moltes activitats que vam iniciar va ser la d'intentar que la separació d'església i estat es fes realitat en l'àmbit municipal. Ens van dir que era impossible canviar res. Com a símbol dels 900 ajuntaments vam centrar-nos en el de Barcelona. Durant les festes de la Mercè una de les activitats és la missa a l'església de la patrona. El problema no és certament que es faci una missa el dia del sant de la Patrona de la ciutat, el problema per la democràcia és que l'alcalde i els regidors vagin amb els símbols de la seva representació municipal en processó des de l'Ajuntament fins a l'església de la Mercè i s'asseguin al primer banc a escoltar la missa del bisbe de Barcelona. Tradicionalment el bisbe fotia una esbroncada als regidors d'esquerres, que aquests aguantaven estoicament. Era una cerimònia teocràtica reminiscència del franquisme. Doncs bé, cada any enviava en nom de la Lliga una carta a tots els regidors, recordant que en la seva funció de representants de tots els ciutadans, s'abstinguessin d'anar a la dita missa. Va costar molt. Al principi la carta va ser vista com una raresa. Però a poc a poc alguns regidors d'ICV i d'ERC comunicaven, primer de manera discreta, més tard en rodes de premsa, que no hi anirien. Regidors del PSC, també primer discretament i després de forma ostensible van decidir deixar-hi d'anar. Però tant Joan Clos com Jordi Hereu i Xavier Trias van continuar amb aquella pantomima. Imagineu per un moment que aquesta processó municipal es fa amb un alcalde musulmà i se'n van fins a una mesquita. Què diríem? Els regidors representen tots els ciutadans i aquests tenen creences molt diverses. Ara, per fi, el nou equip municipal presidit per Ada Colau, ha hagut de ser una dona, ha fet possible el somni. Qui deia que era impossible? En la vida hi ha més derrotes, però les victòries cal saber veure-les. Ara per fi, 76 anys després, l'alcalde de Barcelona no va a la missa de la Mercè. Tanquem ara la transició de 1975? Francesc Layret, Pere CorominesLluís Companys, tampoc hi anaven. Han passat 100 anys.