Cartes

26.09.2015 | 07:22

Sobre un debat interessant
Lluís Torner i Callicó. Girona.
No podem per menys que manifestar-ho, doncs si a vegades ens hem lamentat de les crítiques, picabaralles i fins i tot d'algun o altre insult, entre polítics de diferents partits o bàndols, el debat que ens va oferir el passat dimecres 8TV entre el ministre Margallo i l'Oriol Junqueras va ser un model de correcció i del coneixement de les diferents matèries que es tractaven. Cadascun dels dos tenia la seva pròpia manera de veure-ho, i un domini profund del contingut legislatiu, polític i econòmic dels temes que es tractaven. Tenint en compte les diferents maneres de pensar, dins de la natural desavinen?ça, no hi va haver cap mena d'enfrontament, ni de paraula mal?sonant, ni de joc brut, per cap de les dues parts; transcorrent el debat dintre de la major correcció. D'acord que cadascun intentava tirar l'aigua cap al seu molí, com es diu col·loquialment, és ben lògic entre dues persones que tenen visions diferents, però en cap moment ni l'un ni l'altre varen sortir de mare, i fins i tot varen acabar rient.
Cal reconèixer la valentia dels dos, no era un debat gens fàcil, de ben segur devia haver-hi gent, d'aquella àvida a sentir discussions i picabaralles, que s'esperaven el debat com una mena de duel, i segur que varen quedar decebuts; ja que la gran majoria d'espectadors, fóssim partidaris de l'un o de l'altre, vàrem quedar admirats de com va transcórrer la sessió.
I parlant d'admiració, malauradament, no podem pensar el mateix d'altres debats sorgits de diferents mitjans i amb altres contendents, fins i tot d'algun sector de la mateixa Església.
No som grans entesos en política, som gent gran i ens limitem a manifestar, humilment, allò que ens ha semblat.

Just i il·legal
Raül Servent i Tarragona. SANT ?FELIU DE GUÍXOLS.
En les eleccions del 27-S, a les quals s'ha volgut donar caràcter plebiscitari, en el supòsit que el resultat a les urnes sigui favorable a Junts pel Sí en nombre d'escons, però no de vots, és a dir, encara que legalment guanyadora, caldria preguntar-se si es podria considerar un resultat just. En aquesta situació, assistiria la raó moral a dita formació política per tirar endavant el seu projecte independentista?

Independentisme igual a divorci

Kim durall. banyoles.
Aquest independentisme que nia en els calçots del Mas i del Junqueras el veig com el divorci ideal; un divorci sense problemes, continuant com si estiguessis casat i amb tots els seus avantatges: seguir amb la nacionalitat espanyola de casats i, a més, ni una sola bronca, en pau, arreglant-ho tot per les bones i que pagui les despeses i els deutes l'altre. El món feliç de Huxley, o com es digués el visionari aquest de la trompada imminent.
En aquest pla, jo torno a fer-me independentista de Girona; una Girona separada dels de Barcelona, ??però que pagui totes les despeses Barcelona i que em deixi el gran exèrcit de Mas i totes les seves estructures d'Estat i ambaixades, per si ho necessités contra els francesos, en cas que envaïssin la Costa Brava. I després del divorci oficial, vull continuar sucant la sardina, al meu gust, en les límpides aigües de qualsevol cala semiverge d'Espanya i, també, de la nostra meravellosa i bellíssima Costa Brava, més putejada pel partit de Mas que Madrid li puteja «la llibertat» que nia aferradament enquistada en el seu eminent cervell.

Depredadors
del sentiment
i de la voluntat
JOAN JANOHER I SADURNí. forallac.
Després de tants anys de falses promeses, ara ens ensenyen les dents amb una ràbia inqualificable. Les barbaritats escaients dels Populars i també dels Socialistes, entre altres incontrolats, demostren una total manca de respecte, dintre els seus actes de mítings acarnissats, programats, d'influències radicals i desqualificatòries. Aquest tarannà adreçat a la nostra comunitat és l'arma suïcida dels que volen provocar el desencís d'una ciutadania que no s'espanta i sí vol viure amb llibertat.
Fa feredat escoltar els barbarismes dialèctics més insultants que mai hem viscut, no tenen cap dret de menysprear la nostra capacitat ordenada i cívica de país. La seva llibertat de paraula és comparable a una extensió de fil verbal espinós i desmesurat, per ferir mortalment la sensibilitat de tot un poble, que només viu amb l'esperança de poder assolir el que tot humà desitja. Llibertat i llibertat. Tan difícil és comprendre aquest raonament, després de 300 anys de submissió?
La moguda del Govern estatal per cercar «aliats contraris al sobiranisme» no deixa de ser curiosa. Aquesta influència d'uns quants governants europeus dretans i altres sud-americans cerquen els interessos compromesos d'intercanvi ideològic, amb posició negativa d'acceptació i reconeixement d'un nou Estat intentant allunyar-se de la realitat catalana. Només nosaltres podem desequilibrar aquesta nefasta campanya, amb un Sí rotund el 27-S, i defugir dels depredadors.

Els espantavelles
Mateu Frigoler Teixidor. canet
d'adri.
Quan érem petits, a la postguerra, no hi havia recursos per la compra de joguets i la mainada ens conformàvem amb qualsevol estri molts d'ells fets amb veritable enginy i de fabricació casolana. Teníem les petadores, fetes amb fusta de saüc per aprofitar el seu túnel interior quan era el temps del fruit dels lladoners. Aquelles petites boles eran autèntiques bales dins la càmera de la petadora, un patinador fabricat amb una fusta plana de 70x50 i carrets vells de bicicleta dos al darrere i un al davant amb una fusta giratòria que feia de manillar, també hi havia els cavalls de cartró i les nines de drap.
Un dia varen aparèixer els espan?tavelles, les pobres iaies i avis es varen convertir en les dianes més preuades d'aquells ino?fen?sius i petits artilugis. Anys més tard la nostra sempre admirada i respectada banca amb l'ajuda del Banc d'Espanya, aquest mateix que ara vol donar-nos tants bons consells i llavors no va dir res davant l'estafa que s'estava coent, es varen inventar un espantavells anomenat Preferents, per poder quedar-se per la cara amb els estalvis de la gent més vulnerable. Ara aquests mateixos que tenen amb nòmina una infan?ta imputada per corrupta, un cas únic en el món financer, mantenir un empleat de banca presumpte delinquent, aquesta mateixa gent són els que ens amenacen de marxar de Catalunya en el cas d'independència. Fantàstic, senyors, pe?rò abans paguin tots els seus deutes, preferents, clàusules sòl, etc.
Un petit exemple de la seva poca vergonya el pateix la meva filla, fa tres anys que espera que li retornin uns diners fruit de l'engany de les cèlebres clàusules sòl hipotecàries. Molts diners gastats amb advocats amb tota la raó del món i amb una sentència favorable però amb uns euros que no acaben d'arribar mai. Molt bé, senyors, molt satisfets amb la vostra marxa, però abans pagueu. Ja en vindran d'altres, com deien els pagesos d'abans, «canviarem de moliners, de lladres segur que no». De bancs i caixes en el món en tenim molts, alguns potser més honrats que vosaltres, marxeu no feu cap falta, bon vent i banca nova.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema