encara que regularment som convocats tots els ciutadans a l'elecció dels nostres representants i que al llarg de les darreres dècades aquesta crida ha esdevingut un costum cívic, mai no ha perdut l'emoció que comporta l'emetre el vot en funció de les nostres conviccions. Lluny queden les primeres eleccions convocades després de la llarga dictadura del franquisme i lluny són també les que marcaren els anys posteriors. El dia d'eleccions, sigui en el nivell que sigui, sempre comporta un grau de reflexió sobre la responsabilitat d'emetre el vot. Quan s'apaguen les campanyes electorals, es fa present en la consciència de cada ciutadà l'elaboració definitiva de la intenció del vot personal i intransferible, base de la democràcia.

Avui és dia d'eleccions a Catalunya, com sempre carregat d'emocions, aquesta vegada de forma molt especial. Començarem aquest procés electoral, amb un perfil plebiscitari que fou negat per alguns partits, però l'hem acabat amb la evidència que tothom, sense excepció, ha acceptat com una realitat que aquestes eleccions tenen un caràcter extraordinari perquè es proposen objectius també excepcionals. Aquests darrers anys a Catalunya s'ha anat expressant la reivindicació d'un Estat propi. Aquesta aspiració va néixer i s'ha anat fent present en constatar les limitacions que l'Estat espanyol ha imposat a la lògica adequació de les reformes que plantejaren els ciutadans de Catalunya, sobretot amb el nou Estatut que finalment fou barroerament escapçat.

Com s'ha vist recentment en l'episodi de Rajoy en l'entrevista a Onda Cero els que esgrimeixen l'actual Constitució i volen fer creure que la defensen, en realitat ni l'han llegida. Precisament són dels qui mai l'han valorat i menys s'han proposat extreure'n la dinàmica constitucional que possibilitava.

Avui, dia d'eleccions a Catalunya, crec que el pensament i la decisió dels ciutadans ja no se centra en el que hauria pogut ser, sinó en el que volem que sigui i és per aquesta raó que sorgeix l'aspiració de l'Estat propi, com una eina, bàsica, indispensable per administrar-nos segons les nostres prioritats, segons les nostres necessitats.

L'altra dada important d'aquest dia d'eleccions és el protagonisme indubtable que hi tenen les joves generacions de catalans que de forma clara es proposen dir amb el vot quines són les seves aspiracions i com van convençuts avui a exercir el seu vot.

La imatge més reconfortant d'avui és el pas de ciutadans per qualsevol dels col·legis electorals, on en un ambient on traspuen les conviccions i la serenitat es fa present la democràcia, que és la porta del futur.