Cartes

28.09.2015 | 07:10

Altre cop, Sr. Picas?
joan enric carreras mercader. Bellcaire d´empordà.
Avui, Sr. Picas, la casualitat ha fet que la meva resposta de fa uns dies on vostè ens deia que Companys havia fet matar molta gent i havia sigut un President funest per a Catalunya (era per emmarcar), està al costat d´una altra on avui ens parla del Sr. Roca i també ha posat Companys al nivell d´un assassí. En aquesta ens diu que 40.000 empresaris i gent de dretes (de bé) van haver d´exiliar-se per haver guanyat Companys i haver instaurat una Dictadura comunista contra «els que havien fet una Catalunya rica i pròspera abans del 31». Debia ser «rica i pròspera» per a uns empresaris que havien «aniquilat» les llibertats dels seus treballadors i que generalment «es fotien de gana», mentre aquests empresaris es feien unes torres de 10 habitacions per anar a passar les vacances tota la família, mentre aquests treballadors eren pagats «amb una misèria» i aquests «senyoritos» també abusaven de les seves minyones (guapes o lletges) en l´àmbit domèstic i en el més íntim de sota les faldilles.
Per ser vostè historiador (només de dretes), no ens explica res del que jo li estic dient, i deixaré la història de la infantesa del Sr. Roca, però sobretot remarcaré el final de la seva carta quan ens parla que avui el Sr. Roca és un gran home de lleis, i en el seu bufet es «defensen casos difícils». Com per exemple la defensa de Cristina de Borbó ?
Gràcies, Sr. Picas, per avui ja he llegit bastant.

Sí, excepcional!
Joan Vila i Safont. girona.
En resposta a l´article d´opinió del senyor Albert Soler publicat al Diari de Girona el 25 de setembre (i a tants altres...).
Pel que sembla hi ha qui opina que les eleccions d´ahir diumenge, 27 de setembre no es donaven en una situació excepcional. I fins i tot, ves per on, podria ser que esti­guéssim d´acord en això: les circumstàncies en què es donaven les eleccions del 27 de setembre no són excepcionals. Són unes eleccions autonòmiques més. Per això alguns partits han tingut els seus candidats al Congrés dels Diputats espanyol fent vida a Catalunya des de fa 15 dies (Sánchez, Iglesias...). Per això se´n parla i se n´ha parlat arreu del món. Per això se´ns ha amenaçat amb les set plagues d´Egipte, com diuen els bons cristians d´Unió, acostumats a parar les dues galtes...
Potser, i em sembla molt respectable, algú vol seguir creient que no han estat unes eleccions excepcionals. I de fet, el tracte que rebem de l´Estat espanyol no en té res, d´excepcional. Ves que aquest no hagi sigut un dels problemes... Bé, un «petit» canvi sí que hi ha hagut: s´ha passat del menyspreu més ranci vers les opinions i propostes que surten de Catalunya a l´amenaça i l´argumentari de la por.
Però tal com diu Lluís Llach en la seva cançó (ja que el cita en el seu article) «no és això, companys, no és això».
Sincerament, em sembla que aquests mateixos que volen treure excepcionalitat a les eleccions d´ahir diumenge confonen el que voldrien que fos amb la realitat. Volen negar l´excepcionalitat de les eleccions plebiscitàries de diu­menge perquè voldrien no haver de triar quin futur volen per al seu país. I aquí és on rau l´excepcionalitat: agradi o no, es vulgui acceptar o no, diumenge es triava si Catalunya ha de ser, o no, un Nou Estat. Res d´especial, no?
Però és clar, acceptar això voldria dir acceptar el fet d´haver de buscar raons pel sí i raons pel no. Puc entendre que això costi de fer i que fins i tot es vulgui evitar, si no es vol fer aquesta tria. I suposo que és aquí quan s´intenten cercar altres tipus de raons: es vol «distreure els votants», en Mas s´amaga per la seva gestió de govern, com pensen governar a partir del 28 de setembre, Junts pel Sí és una llista amb «govern, oposició i famosets»... Ara, aquests arguments no són exclusius de Junts pel Sí, no troba? On són en Joan Herrera i la resta de gent d´Iniciativa? Què hi fan tants candidats estatals aquí? Que algú s´hi amaga al darrere? Que no tenim gent prou bona al país? Que potser són unes primàries de les generals? Quina mandra tot plegat...
I tot, possiblement per no acceptar que no hi ha arguments sòlids per votar no, ans al contrari. Tot per no acceptar prendre una decisió d´aquesta envergadura de forma més emocional que racional... Per què amaguen el no darrere d´arguments que en alguns casos fins i tot poden apropar-se a la falta de respecte? Per què dir il·lusos als qui no pensen com vostè?
He de confessar que jo no tinc aquests dubtes: sóc independentista des que tinc consciència política, cap argument de la por m´ha fet canviar d´opinió i en l´hipotètic cas que totes les raons del món diguessin que viuríem millor se­guint com estem seguiria essent independentista. Per sort, però, sembla que les raons ens acompa­nyen. I tinc l´esperança que aquest diumenge ningú es quedarà a casa i que les candidatures del sí trauran uns resultats excepcionals. I que aconseguirem tenir un estat millor per a tothom.
Primer vull poder ser per poder triar com ser.
Per cert, senyor Albert Soler, espero haver sigut més respectuós que vostè a l´hora d´exposar la meva opinió.
Salut i independència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema