en aquests últims mesos, Alemanya s'ha topat de cara amb els seus propis límits: les divergències econòmiques en el si de la Unió, el desafiament constant de la perifèria europea -Grècia al capdavant i qui sap si també Espanya en un futur proper-, la pressió de Rússia sobre la frontera ucraïnesa, el distanciament amb França i el Regne Unit a causa del lideratge europeu i, finalment, l'allau d'exiliats que fugen de la guerra al Pròxim Orient. Però res ha trastocat més l'autoestima germànica que un doble error en la seva cadena de controls: fa sis mesos, el tràgic accident aeri de Germanwings i, aquests últims dies, el gegantí frau engiponat per Volkswagen i reconegut públicament pel CEO en referència a l'emissió de gasos en els seus cotxes dièsel. La multa multimilionària que li imposaran -es parla d'una quantitat entre els deu i els vint mil milions de dolars- afectarà els seus comptes d'una manera notable, però sobretot fereix de ple el prestigi de la gran multinacional europea del motor, propietària entre altres marques de Porsche, Audi, SEAT i Skoda.
Les conseqüències borsàries de ?l'en?gany han estat sísmiques, amb una caiguda en dos dies del 40% de la seva cotització. I, el que és pitjor, la taca del frau s'ha estès al totpoderós made in Germany, molt especialment a les altres dues grans automobilístiques del país: Daimler AG i BMW. Potser la dictadura dels beneficis està trencant el renom de la indústria alemanya? Com incidirà aquest cop baix a la seva capacitat exportadora?
A mig termini, de cap manera. A curt, és possible que de forma dràstica. El president de Volkswagen, Martin Winterkorn, ja ha dimitit i segurament s'acomiadarà a la resta del seu equip. La companyia no té una altra opció que lliurar-se dels mentiders que la dirigien. Potser més d'un client decideixi comprar un Volvo, un Lexus o un Mercedes en lloc d'un Audi o un Toyota, si la comparació la fem amb el Golf. Parlem d'una magnitud de deu milions de cotxes venuts a ?l'any, de manera que algun efecte tindrà. El problema principal, però, sembla un altre: podem fiar-nos de les grans empreses? I no em refereixo només al sector automobilístic. A Espanya hem patit casos d'engany similars, com la venda de preferents pels bancs i caixes o la "clàusula sòl", que afecta tantes hipoteques. Fins a quin punt la informació que se'ns lliura és correcta i completa? Es respecta la nostra privacitat com a clients? Les asseguradores compleixen estrictament amb l'estipulat? L'etiquetatge dels productes correspon a la realitat? Determinades mentides, com la de Volkswagen, alimenten els dubtes.
A l'ombra de la sospita, la desconfiança no ha fet més que créixer en la societat. És una cosa general, molt estesa, i que té a veure amb la transparència però també amb la pèrdua de prestigi de tantes professions. Desconfiem de la vella classe política, de les farmacèutiques, dels bancs i de la propaganda en els mitjans; dels funcionaris, dels transgènics, de les vacunes, dels immigrants i dels exiliats; del patró i dels sindicats, de la jerarquia eclesiàstica, de les factures elèctriques i, ara, dels automòbils alemanys. La veritat és que no sé molt bé com pot funcionar una societat d'aquesta manera. És la confiança la que instaura les bones pràctiques socials i institucionals. I és la desconfiança la que les destrueix.
