El plebiscit als pobles

29.09.2015 | 09:35
El plebiscit als pobles

La saturació de notícies i comentaris sobre independència, referèndum, eleccions autonòmiques i/o plebiscitàries, etc., és més que evident. Fa setmanes, mesos, anys que els mitjans de comunicació no parlen d'una altra cosa. Doncs jo, benvolgut lector, li aconsello que es prengui una til·la, perquè sembla que va per llarg. És cert que els que creiem que Catalunya se'n sortirà millor amb un estat propi i que pensem que a lEstat espanyol li convé una bona sotragada per democratitzar-se per fi, no ens podem queixar del resultat, però personalment confesso que m'esperava més. Estava convençut que la coalició de Junts pel Sí guanyaria fins i tot amb una gran majoria de vots. Llàstima.

Ara, el que m'amoïna és el futur del senyor Dilmé. Bé, no només el seu, sinó el de tots els visionaris espavilats d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida inclòs, que han portat una de les formacions democràtiques amb més tradició del país fins a l'abisme de la desaparició. No han tret ni un sol diputat! És clar que el pòster des del qual Dilmé demanava el vot dels gironins i de les gironines no era gaire seductor, però no tota la culpa pot ser del dissenyador. Què ha passat, per exemple, a Roses, la població on UDC possiblement tingui més militants per càpita de tot Catalunya (85)? Doncs només han tret 205 vots, és a dir 1.618 menys que Ciutadans, que com a molt té una vintena de militants. Algú començarà a investigar les manipulacions d'en J.A. Valderas per posar el partit al seu servei? O el seguiran premiant, tot recuperant-li el càrrec d'«assessor» de la Dipu?ta?ció, ara que ha deixat d'ésser «assessor» (alguns diuen que guardaespatlles) de la campanya?

Una rosinca que sí sembla haver-se garantit un sou durant els propers quatre anys, nedant a la cresta de l'onada de l'independentisme enlloc d'anar-hi en contra, és na Magda Casamitjana. Després d'una fallida legislatura com a alcaldessa, en què encapçalava un quadripartit impossible (2007-2011), va haver de deixar la política local per cames, deixant darrere seu un PSC completament polvoritzat. Abans de retornar l'acta de regidora (i de prometre deixar la política), encara va votar en contra de l'adhesió de Roses a l'AMI, tot dient que «queda molt clar, i sempre he dit, que no sóc independentista», com recull l'acta del ple municipal del 02/05/12. Després se'n va anar a Barcelona, on la van fer presidenta de NEC, després de MES i d'aquí al 28è lloc de la llista de Junts pel Sí a Barcelona. I ara, ja és diputada. Felicitats, tot i que penso que algú hauria d'investigar un xic millor els currículums dels candidats, sobretot si volem construir un país nou. Aquesta història fa tota la flaire d'un déjà vu d'enxufisme insofrible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema