Res no serà fàcil

29.09.2015 | 09:35

Durant les darreres hores s'han fet un munt d'interpretacions de les eleccions catalanes. Malauradament cada dia tenim menys periodistes i diaris independents, la qual cosa fa que tothom interpreti unes dades objectives segons els interessos econòmics o ideològics que tenen al darrere.

La primera deducció que caldria fer és que el govern central s'ha emportat una forta patacada. El PP i Rajoy no han entès res del que passa a Catalunya i el seu líder, Xavier Garcia-Albiol,no ha aconseguit aturar la sagnia de vots que l'han convertit a casa nostra en una força residual. Mai un partit polític que governava Espanya havia assolit uns resultats tan minsos en una contesa catalana. Caldrà que els populars reflexionin a fons perquè contràriament el proper en veure com perd la cadira serà el mateix Mariano Rajoy, que té uns assessors que viuen en una altra òrbita. A la nit van fer sortir un dirigent de segona fila i cap membre del govern va donar la cara. I així els va.

En segons lloc, no hi ha dubte: Junts pel Sí no ha assolit els seus objectius, que0 no eren altres que la majoria absoluta. CDC, ERC, els escin?dits d'Unió, els escindits del PSC, Súmate, els exNacionalistes d'Esquerra, l'Assemblea, "mnium i no sé quants més que conformaven la colla tenen molts menys diputats que Jordi Pujol en les seves millors èpoques. Ara s'intenta emmascarar el resultat sumant-hi els de la CUP. Hom hauria d'explicar què tenen a veure els antisistema de les CUP amb un liberal com Mas. Tot un popurri de sigles i personatges que no aconsegueixen igualar els escons que fins ara tenien al Parlament de Catalunya CiU i ERC.

Mas tindrà moltes dificultats per revalidar la presidència. El líder de la CUP ja li ha negat el suport, per la qual cosa no seria estrany que un perfil com el de Romeva guanyi suports de cara al futur. Serà bo saber què opinen els convergents da?vant d'aquesta possibilitat, que no els deu agradar gaire.

Sempre he defensat que les forces polítiques s'han de presentar sota programes i sigles. Una llista única que era el desig de Mas no clarifica l'escenari i avui podem adonar-nos que la ciutadania agrairia el ventall de possibilitats i no globaritzar-ho tot amb gent que s'uneix per anar en contra d'Espanya, però que no comparteix ideologia.

La victòria de Ciutadans és indiscutible. Serà Inés Arrimadas la nova cap de l'oposició a la cambra catalana. 25 escons i més de 700.000 vots parlen per si sols. Però la seva aparició en la nit de la victòria fou molt decebedora. Semblava que parlava des de Madrid o Jerez i en canvi era a Barcelona. En pocs minuts es va oblidar de la llengua catalana i ja demanava noves eleccions i la dimissió d'Artur Mas. La noia anava molt embalada i va demostrar una prepotència que l'electorat a la llarga rebutja. Amb tot, es veurà com respon en seu parlamentària.

Un altra perdedor al costat del PP i d'Unió ha estat Pablo Iglesias que al llarg de la campanya ha relliscat contínuament. Els seus minsos resultats representen un pas enrere en les seves aspiracions en les eleccions generals. D'altra banda, el candidat Rabell ha patit el fet de ser poc conegut i que el seu electorat ha preferit altres opcions.

I finalment, el ballarí Iceta ha resistit. Perd diputats, però aconsegueix superar el PP. Té camí per córrer parlamentàriament, però el PSC ja no és el partit d'abans. La travessa del desert pot ser molt llarga.

La festa democràtica de diumenge fou impressionant. Ens n'hem de felicitar tots plegats. Malgrat les posicions d'uns i altres i algunes provocacions de totes dues bandes, la gent continua essent el gran tresor de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema