Més de mig milió de vots que sovint s'abstenen en autonòmiques, han entrat en aquesta darrera contesa per assolir una xifra rècord de votants i erosionar la victòria del sobiranisme, que concentrat en bona part en una llista i sent guanyador clar, retrocedeix respecte a les eleccions anteriors. Cal veure si el bloc majoritari continuarà aquesta aliança diversa, i que difumina tant la Convergència per refundar a la fi del període del president Mas, com l'ERC que no ultrapassa la seva rival tradicional. El discurs positiu al voltant d'un Estat nou no explica mai les conseqüències econòmiques i humanes, profundes, reals i d'impacte d'una secessió amb la resta del país al qual vens la teva producció industrial i de serveis.
Ciutadans, un partit de programa econòmic neoliberal que trenca la fase esquerrana que es dibuixava fins ara, ha tingut un èxit rotund. És un vot important a les ciutats, a Figueres, Roses, Lloret o Blanes. Aixeca una bandera oposada a les banderes del secessionisme i enfront d'un camp més monocolor. A l'eix Iniciativa-Podem, a banda de les majors o menors habilitats del senyor Rabell, li ha mancat la presència de l'alcaldessa Colau en campanya. La senyora Colau, des de la Plataforma d'Afectats per l'hipoteca, ha mostrat que les polítiques socials milloren de forma real les condicions de vida dels ciutadans; que solucionen problemes. A Barcelona ha dit que dedi?carà el superàvit municipal de la ciutat (un ajuntament amb superàvit, quina meravella!) a polítiques socials. La seva no-presència debilita a qui havia d'oferir un programa urgent de rescat de la població amb problemes, que no s'ha vist i no se'n ha parlat. Tenen les generals del desembre per formular un programa social ambiciós. El socialisme català, en reconstrucció, ha frenat la sagnia de la divi?sió amb un candidat amb experiència, i segurament creixerà en les properes generals. Al voltant d'una proposta reformadora, de convivència i to federal, que ha de formular el candidat Sánchez.
L'habi?litat catalana, ancestral, per passar de puntetes pels temes conflictius en les reunions familiars i d'amics on hi ha gent d'idees diverses, demostra que tenim un problema que es pot cronificar, frenar o accentuar. La paradoxa d'una Catalunya que és un dels motors econòmics d'Espanya, amb una debilitat econòmica crònica del Govern, amb un deute en augment, amb una frenada de gestió evident, mostra fins a quin punt calen acords dels polítics rivals per vèncer la paràlisi. A banda de banderes, els polítics han de governar per tothom. Des dels votants del PP i Unió, fins als votants més abrandats de les CUP, una altra triomfadora d'unes eleccions que sembla que repetim de forma periòdica i habitual.
