I ARA QUÈ?

01.10.2015 | 00:00
I ARA QUÈ?

"La figura d'Artur Mas com a president de la Generalitat és, doncs, un dels principals esculls de cara a la composició de la cambra catalana i al debat d'investidura"

el resultat de diumenge ha deixat un panorama incert en la política catalana. Les incerteses s'estenen en totes direccions i no crec que s'acabin de resoldre al llarg de tota la legislatura. S'aniran superant els obstacles a mesura que es vagin succeint i la política catalana continuarà al llindar de l'abisme durant els propers mesos. Indefectiblement el Procés continuarà però és impossible a dia d'avui saber-ne el ritme ni el calendari. Podríem dir que s'ha iniciat un nou Procés.
- Aquest 27 de setembre ha suposat una redistribució de l'equilibri de poder dins de l'independentisme. També dins de l'unionisme. L'elector català no només ha votat en clau plebicitària al binomi Sí/No, sinó que també ha sabut jugar amb el pes de cadascuna de les opcions que representen el Sí i el No. Els catalans han realitzat un vot tàctic que ens ha portat a un escenari molt complex però precisament per això, amb necessitat d'acords i renúncies. És evident que la CUP passa a tenir un paper molt important en la política catalana i un paper clau dins del món sobiranista. No només per la necessitat del seu vot a l'hora de formar una majoria absoluta independentista sinó sobretot perquè ja té un pes electoral considerable i competeix directament amb els grans partits independen?tistes, sobretot amb ERC. No podem entendre el que vindrà en els propers dies sense entendre el reequilibri de forces que s'ha produït en el si del sobiranisme. La ciutadania ha optat perquè el Procés continuï però amb nous actors, nous equilibris i més complexitats. Els polítics hauran de saber interpretar-ho.
- La figura d'Artur Mas com a president de la Generalitat és, doncs, un dels principals esculls de cara a la composició de la cambra catalana i al debat d'investidura. No dubto que s'arribarà a un acord entre els diputats de Junts pel Sí i la CUP en aquest punt, el que no albiro a saber és la forma d'aquest acord i el paper que hi tindrà la figura del president Mas. El resultat de les urnes complica més l'escenari, ja que obliga que el president sigui escollit per majoria simple i això requereix de dos vots que presumiblement haurien de sortir de la CUP, partit que ha dit que no votaria a favor de la investidura de l'actual president. De totes maneres, per a una part significativa del sobiranisme, la figura de Mas és indissociable del Procés i no entendria que es renunciés al que suposa.
En aquesta situació, la citació judicial per la convocatòria del 9N tindrà un paper rellevant en la solució d'aquest atzucac.
- Junts pel Sí, davant les eleccions generals de desembre. La coalició Junts pels Sí ha estat una eina pensada clarament per aconseguir un objectiu el 27S però davant la imminent convocatòria d'eleccions espanyoles el 20 o el 13 de desembre, és probable que la coalició es reediti de cara al desembre. Una decisió que marcaria la política catalana dels propers anys i per descomptat, la lectura en clau catalana de les properes eleccions. Des de Madrid s'intentarà vendre aquestes eleccions com una segona volta del 27-S i el fet que es presentin els mateixos partits ho pot facilitar. Per altra banda, si Junts pel Sí es presenta a les properes eleccions com a coalició, està clar que l'aposta passa de ser conjuntural a estratègica i això dóna molt de joc de cara a negociar el repartiment de poder en el si de la coalició. I és aquí on la figura d'Artur Mas torna a sortir reforçada. De totes maneres, la inmediatesa electoral farà que poguem sortir de dubtes en pocs dies. El futur de Junts pel Sí com a coalició és una peça clau per entendre com avançarà el Procés en els propers mesos.
- Els partits d'àmbit espanyol i la batalla de Madrid. El 27 de setembre ha esclatat d'una manera inesperada en l'agenda política espanyola i ha implosionat l'escenari electoral a menys de dos mesos d'unes generals que són vitals per als grans partits espanyols. El repartiment de vots que els electors catalans contraris a la independència han fet a les recents eleccions catalanes, capgira l'estratègia dels partits i fa que el "tema català" sigui gairebé l'únic tema de la propera precampanya. Catalunya, un cop més, marcant la política espanyola. Enmig d'aquest panorama, tots han de modificar el missatge i el partit del Govern jugarà fort la carta de presentar-se com el verdader garant de la unitat d'Espanya. El problema és que Ciutadans li comença a disputar aquesta bandera. A l'esquerra, el panorama també ha canviat. Els dos principals partits progressistes no només faran campanya criticant la gestió de Rajoy, la corrupció i les retallades sinó que es veuran obligats a parlar molt de Catalunya i intentar erigir-se com els qui poden tornar a estendre ponts amb Catalunya i resoldre finalment l'encaix de Catalunya a Espanya. Difícil en tan poc temps.
Tindrem, doncs, una precampanya dura, en un dels moments més crítics institucionalment parlant. En la qual la política catalana marcarà com mai la política espanyola i en la qual els principals actors polítics encara no estan decidits. Ni a Barcelona ni a Madrid.
Sempre podrem dir que tot es va començar a resoldre, o a complicar, en un estrany mes d'octubre. Tots atents a aquesta trista tardor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema