El setembre és un dels mesos preferits per molts turistes gironins per fer algun dels seus viatges a l'estranger i principalment a França. El primer que solen preguntar-se: "Serà prou bo el meu francès per fer-me entendre amb tothom amb qui voldré parlar...?". "Potser seria millor que els parlés en llengua anglesa que encara és molt més internacional i potser seria més fàcil per a tothom...?".

Estava amb aquestes cabòries quan de sobte el meu nét gran (quasi 16 anys) em digué que se n'aniria a passar dues setmanes a París amb els seus pares. Doncs ell ja m'ho explicarà i em traurà de dubtes. Dit i fet, quan va tornar de París la meva primera pregunta va ser: "Quin idioma vas fer servir més, el francès o l'anglès?". No s'ho va pas haver de pensar gaire; de seguida em va contestar: "L'anglès...", i va afegir-hi "...amb molta diferència!".

Però això no va ser tot, i és possible que els lectors diguin que només va ser l'opinió d'un jove estudiant, que encara no té 16 anys. Però es dóna el cas que aquest mateix comentari es va poder veure confirmat en el programa de TV3 del dissabe 13 de setembre al vespre, quan un grup de refugiats de qui sap on exactament, acabaven de travessar el petit llac de Como.

Allà, un oficial de l'exèrcit que els donà la benvinguda a l'illa només va fer-los una pregunta clau, que va ser la següent: "Qui de ?vosaltres sap parlar bé l'anglès?". Només n'hi va haver un que aixequés el braç i contestés afirmativament la pregunta d'aquell militar. "Molt bé -li digué-, doncs tu seràs l'intèrpret d'aquest grup amb el qual has arribat nedant a la nostra illa". I així és com va passar satisfactòriament el primer "examen", a les poques hores d'arribar-hi. Tot seguit l'oficial militar que havia fet aquella pregunta el va nomenar cap d'aquell grup de refugiats, fugitius, i en va ser el màxim responsable durant la seva estada allà.

I encara va rebre una altra distinció... o premi. En haver-se destacat amb el seu bon coneixement de la llengua anglesa, i per l'ajuda facilitada durant els dies que va conviure amb aquest grup, li van oferir poder traslladar-se als Estats Units, que és on va anar, ben ràpidament, abans que canviessin d'opinió.

Les oportunitats sempre s'han de buscar i mai les podem fer esperar!