Rajoy; catalans;
la CUP; Rivera
josep Bonavia Ramió. girona.
El senyor Rajoy manifesta que el grup Junts pel Sí no té res a exigir, perquè només té el suport de la CUP, matisant, amb un to pejoratiu, que és un grup antisistema. I te raó, entenent que és un grup que dirigeix les seves energies a eliminar del sistema l´especulació, l´opacitat de les gestions polítiques, l´amiguisme en els càrrecs, l´abús de la patronal sobre el treballador, l´esforç del treballador en benefici d´empreses privades (cas Castor...) i de polítics corruptes, la utilització de diner públic per reflotar bancs privats (Bankia,...), ...arguments que defensa el senyor en qüestió i el seu grup polític el PP i amb el suport del PSOE, el partit que s´anomena socialista (recordem les legislatures en què ells governaven)... La CUP, un grup antisistema que dirigeix les seves energies per aconseguir que els polítics, empreses i bancs treballin en benefici del poble (i no al revés), per oferir-li més confort laboral, adequada assistència sanitària, millora mediambiental, cultura a l´abast general, bona gestió i transparència en els pressupostos generals, participació en qüestions rellevants, justícia i equitat social,...
El més preocupant de tot això és que hi ha molta gent que no en són conscients, i que el sr. Albert Rivera i els seus seguidors no percebin que els que volem la independència és per aconseguir molts punts en comú a la política social del seu programa, però que estem cansats de promeses incomplertes per part de l´executiu espanyol, i del poc respecte per la nostra cultura. El resultat fa que l´única sortida possible sigui la lndependència.
La malaltia d´Addison
eva capilla.
Fa tres anys em van diagnosticar la malaltia d´Addison i m´agradaria poder compartir amb tots els lectors/es d´aquest diari els símptomes i el diagnòstic d´aquesta malaltia, poc freqüent i rara. Vaig estar dos anys que no em trobava bé, cada dos per tres anava al Centre d´Atenció Primària del meu poble i em deien que tenia nervis i depressió i em van donar unes pastilles per controlar l´ansietat. Anaven passant els mesos i cada vegada em trobava pitjor i insistint al Centre d´Atenció Primària em van dir que tenia depressió i em van medicar, però el mateix dia vaig arribar a casa, vaig dinar i vaig començar a no tolerar el menjar, fins arribar al punt que tot el que menjava ho treia. A més a més el color de la pell se´m va enfosquir i em van sortir taques per tota la cara. Pensàvem que era de l´estiu que feia calor i m´estava posant morena però no, de cop i volta vaig començar a sentir-me molt fluixa fins arribar al punt que els meus pares m´havien d´ajudar a aixecar-me del llit i a poder dutxar-me i vestir-me
No m´aguantava dreta per mi sola i en veure que estava tan malament i que no podia ser depressió, segons em van dir al Centre d´Atenció Primària, la meva família em va portar a l´hospital de Palamós i allà vaig arribar més morta que viva, amb 4 de tensió, deshidratada i... sort d´un metge de Palamós, al qual tinc molt d´afecte. Ell em va diagnosticar la malaltia de seguida que em va veure, em va dir que tenia Addison. Vaig estar una setmana hospitalitzada i un dia a l´UCI. Em van dir que és una malaltia poc freqüent i rara i que qualsevol metge no la sap diagnosticar.
L´Addison afecta les glàndules suprarenals, les que generen hormones de cortisona al nostre cos i normalment solen deixar de funcionar quan la persona té un cop d´estrès important. No es pot operar. És una malaltia que permet fer vida normal però amb medicació de per vida. L´únic petit problema és que si tens un constipat amb febre o una gastroenteritis o alguna operació, has de doblar la dosi i en el cas de gastroenteritis t´has de dirigir a l´hospital més proper i allà et posen la medicació via intravenosa.
Amb aquest escrit vull fer saber que si hi ha algun ciutadà que es troba malament i les anàlisis de sang surten bé, encara que li diguin des del Centre d´Atenció Primària que està bé, que no ho deixi i es dirigeixi a l´hospital, ja que si no és un metge endocrí o especialista, no li sabran diagnosticar i si no arriba a temps pot ser mortal. És recomanable portar un braçalet o collar amb el nom de la malaltia.
Platja d´Aro: Club nàutic o especulació immobiliària?
Lluís Sallés Autet. secretari dimitit del Club Náutic Port d´Aro.
En aquestes setmanes vivim el procés de renovació de la concessió per a l´explotació del port esportiu del Port d´Aro per als propers 25 anys. Som més de 800 socis que estimen al mar, la nostra costa i al nostre club i que ara estem afectats per les decisions de la Junta Directiva.
Es tracta d´un projecte presentat per ells al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat que considera, entre altres aspectes, la construcció d´un nou espigó 75 metres més gran que l´actual, amb conseqüències ambientals encara no analitzades, però que, a més, deixarà fora els petits amarristes per transformar el port en un de només apte per a grans vaixells.
El pas següent serà transformar el Port d´Aro en un lloc exclusiu per a «residents de luxe», donant inici a un procés d´especulació immobiliària que afectarà no només el Club Nàutic sinó que també tot el seu entorn.
Els socis volem un port sostenible i seguir tenint bona relació amb els nostres veïns. Per aquesta raó ens estem organitzant per replantejar el projecte, perquè sigui realment nàutic i no generar especulació immobiliària.
Agraïment
Norma Méndez. girona.
Senyor director, sóc mare de sis fills, quatre d´ells exalumnes de les escoles Bell-lloc i les Alzines de Girona. Em dirigeixo a vostè perquè em sembla que és la manera d´arribar a tot el claustre acadèmic dels dos centres, per agrair tot el que han fet pels meus fills.
Som del Paraguai, vàrem arribar a Girona sense conèixer ningú, amb la preocupació de trobar una escola que a més de les matèries acadèmiques poguessin rebre una educació en valors cristians. Som persones amb pocs recursos econòmics, treballem tot el que podem per tirar endavant la família. Som una d´aquestes famílies que vivim «el miracle de tirar endavant, per arribar a fi de mes». Això suposa que aquestes escoles s´han fet càrrec generosament de la nostra situació econòmica, per a nosaltres ha estat una ajuda de gran valor i una mostra d´humanitat.
La nostra intenció és remarcar l´agraïment que tenim (ara que els nostres fills ja han deixat l´escola) pel seu suport i ajuda desinteressada en tot moment.
