Segurament -sobretot a l'estiu- haureu escoltat havaneres, i haureu begut cremat, un ritual que moltes vagades va junt. Ara les havaneres són ben bé catalanes, entre altres coses perquè a Cuba han de?sa?paregut, i es considera com un gènere obsolet. També se'n canten al País Valencià, a Menorca, a Galícia, a Cantàbria, al País Basc... però només a Menorca i a Catalunya es canten en català, ja que el gène?re s'ha adaptat i ha evolucionat. Una prova d'aquesta evolució són les magnífiques havaneres de Port Bo.

Altrament, la relació gastronòmica de Cu?ba i Catalunya és antiga. A tots els receptaris del segle XIX i de l'època modernista hi apareix l'Arròs a la cubana o a l'americana, tal com explico al meu llibre La cuina modernista. Potser el primer llibre de cuina cubana -i un dels primers de cuina catalana en espa?nyol, sinó el primer- va ser publicat per un "indià", en Joan Cabrisas. Aquest "antic cuiner de la Fonda de los Tres Reyes" -un famós restaurant de Barcelona- en efecte va publicar en una data tan primerenca com el 1858 el llibre Nuevo manual de la cocinera catalana y cubana. O sea, completísimo manual de cocina, repostería, pastelería, confitería y licoristas, según el método práctico que se usa en Cataluña y en la isla de Cuba. La impremta era la d'un altre "americano", l'Andreu Graupera (cognom també d'una dinastia fabricants de neules tradi?cionals i galetes, de Mataró, amb una branca a la Bisbal). L'autor hi és ben explícit: a la nota "Al público", diu, en al.lusió a la seva terra natal, que "Si eres aficionado al país del buen vino, no te faltarán reglas para hacer condimentar la Escudella, el celebrado Platillo, y, sobre todo el non plus ultra del Alioli". A part hi inclou els plats més típics de la cuina criolla i cubana autòctona.

Des de Mallorca, també terra d'americanos, Pere d'Alcàntara Penya, culte autor d La cuina mallorquina (finals del XIX) hi inclou diverses receptes d'origen caribeny, com la salsa a la criolla, la cubana, la guajira, l'havanera i altres.

Un altre llibre que reflecteix el contacte culinari catalano-cubà és el titulat El cocinero de los enfermos, convalecientes y desganados, publicat també a mitjan segle passat a l'Havana, i que també inclou receptes catalanes i cubanes, tal com s'hi diu en un subtítol de la portada; es tracta pràcticament de les mateixes ja comentades.

Totes elles parteixen, en general, d'un mateix original, que les trobem represes en altres llibres posteriors, com el Novísimo arte de cocina de J. Altimiras (Barcelona, 1905).

Al llibre La cocinera moderna, publicat a València l'any 1888 (segurament a partir d'un original francès), d'un autor que signa E. V., hi apareix una recepta de "Coliflor con queso a la cubana", feta amb formatge ratllat, ous i all i julivert.

En un treball de Clara Perxachs que vaig dirigir sobre la cuina de la Selva, s'hi fa refe?rència a plats lloretencs d'origen "americano", transmesos per via escrita (arròs a la cubana, pollastre amb olives, etc.).