Per nedar cal mullar-se, em deia en Lluís, el senyor francès que em va ensenyar a nedar en tots els estils.

Això també val en política. La CUP està pensant-se si salta a l'aigua o es queda amb el barnús posat i en terra ferma. Aquesta forma?ció que vol canviar el sistema dina?mi?tant-lo des de dins està atrapada per la seva coherència. No pot votar la investidura de Mas perquè durant la campanya electoral ha insistit que no ho faria. I la CUP no és un partit polític normal, d'aquests que tenen la mentida fixada en el seu genoma i que la utilit?zen per sistema. El que fa a la CUP diferent de la resta és la cohe?rèn?cia, el rigor, el no convertir el partit en una societat anònima i també que difícilment pugui gover?nar a curt termini. Aquests dies he parlat amb gent que m'han reco?negut que els ha votat per casti?gar el sistema però en el benentès que "aquests nois tan íntegres no governaran pas".

En les properes setmanes la cohe?rència de la CUP serà posada a prova i fins al límit. I és possible que acabin comprovant que, de sobte, la coherència es pot anar transformant en incoherència. Podria passar que la seva condició de no votar Artur Mas posi en perill o amenaci la seva altra convicció fun?dacional de portar Catalunya fins al millor escenari per aconseguir la independència.

Realment aquestes eleccions han atorgat a la CUP un paper molt difícil. Però ja se sap que quan t'hi po?ses t'exposes. La política i l'ètica tenen aquestes coses. Sovint posen paranys o t'enfronten a parado?xes.

El gran patrimoni de la CUP és la coherència però en cap cas cal confondre-ho amb la intransigèn?cia. En política quan no tens la majoria, et veus obligat a negociar, dialogar i si cal a pactar. Fins i tot una investidura del seu diable particu?lar -Artur Mas-, sabent que això penalitzarà electoralment la CUP perquè els seus votants els han votat perquè fan el que diuen.

Poden optar per quedar-se amb el barnús posat però no té gaire ?sentit quan la teva voluntat era mullar-te.