Potser aquesta setmana passarà a la història per haver-se formulat el concepte de presidència coral de Catalunya. La idea hauria semblat més surrealista si no haguéssim vist, al mateix temps, la imatge de la presidència tripartida o trifaç de Junts pel Sí, la candidatura guanyadora de les eleccions. Amb Romeva al mig, Mas a una banda, Junqueras a l'altra, i les dues expresidentes de la societat civil absents de la foto. Romeva, vestit amb una dessuadora, separa els màxims dirigents dels dos partits coalitzats, que s'han deixat la corbata a casa. Quan els formals es treuen la corbata, els informals es posen la dessuadora per marcar distàncies.

Estètiques a banda, la imatge dels tres tenors amb Romeva al mig suggereix dues interpretacions possibles. Una: Romeva és el que mana i ho ha sigut des del principi. Dues: Romeva no mana, però és al mig perquè ni Mas ni Junqueras volen que hi sigui l'altre. Tres noms no fan una coral sinó una troica, paraula russa que designa un trineu tirat per tres cavalls i que es va aplicar a la direcció tricèfala que va regir l'estat soviètic en algunes etapes. Però l'invent procedeix de molt abans. En els darrers anys de la Roma republicana van funcionar dos triumvirats: el primer el formaven Cèsar, Pompeu i Cras; el segon, Antoni, Lèpid i Octavi. Tots dos van acabar en sengles guerres civils (Cèsar contra Pompeu, Octavi contra Antoni) seguides d'un regnat absolutista del vencedor. Al cap de dos mil·lennis, el 1799, la França republicana també va tenir una mena de troica en la figura del Consolat, poder executiu exercit per tres cònsols. I com a Roma, un d'ells va acabar acumulant tot el poder: es deia Napoleó Bonaparte, i no trigaria a proclamar-se emperador, a imitació dels precedents romans. A la troica, triplet, trident, triumvirat o consolat que formen Mas, Romeva i Junqueras, qui és el destinat a l'imperi? Qui serà el Cèsar, l'Octavi o el Napoleó d'aquesta experiència?

La llei catalana del President i el Govern no diu res de presidències corals, però la CUP, per boca d'Anna Gabriel, diu que s'hi ha de posar imaginació. Potser una presidència coral, un repartiment curosament equilibrat de càrrecs i de funcions, seria la manera de traslladar a la Generalitat el lideratge plural de Junts pel Sí. Amb Romeva al mig, fent de coixí pacificador. A veure si encara veurem de President l'ecosocialista de les ulleres modernes.