Al'estranya història d'Unió s'hi ha afegit les darreres hores la renúncia d'Eva Palau com a diputada i vicepresidenta de la Diputació. És singular el cas Eva Palau, una dona que anava a la llista del Parlament, que en plena campanya decideix deixar de militar i, un cop superades les eleccions, entrega l'acta del càrrec més important que Unió tenia a Girona. Unió va ser hàbil a curt termini posposant la decisió de trencar amb CDC fins després de les eleccions municipals. D'aquesta manera s'assegurava accedir a alcaldies, regidories, consells i diputacions. Però el partit de Duran no va calcular (o li va ser igual) que la veritable sagnia vindria quan tots aquests càrrecs veiessin perillar les seves cadires una vegada celebrades les autonòmiques. Puc entendre les enormes diferències entre el sector oficialista (Duran) i el sobiranista (Castellà) per interessos i que la marxa de molts diputats es produís després de la famosa pregunta interna. El que em supera són les renúncies en plena campanya electoral. Només ho entenc si es tracta d'un exercici de mala llet per part d'una gent que no es van plantejar marxar ni quan Duran no donava cap resposta a la corrupció.
