Mas, el sistema i la CUP

03.10.2015 | 00:00
Mas, el sistema i la CUP

"La CUP, a més d'independència
-i sempre que sigui per majoria de vots, i no només d'escons-,
vol un país nou en el qual
no hi cap el sistema vigent"

Començo per Artur Mas, president en funcions de la Generalitat, i les seves declaracions dels últims dies que revelen la seva intocable voluntat de seguir aferrat al poder institucional i executiu català. Mas té atractiu. És un personatge culte i que parla idiomes, a diferència de la majoria de polítics de Madrid. Presumptament honest a títol personal: malgrat els anys que fa que es dedica professionalment a la política, no està imputat per temes de corrupció, encara que sí ho estan alguns significats companys de partit i el seu partit per presumpte finançament il·legal. Mas és molt hàbil. Havent estat conseller, conseller en cap i president de la Generalitat en un entorn propici a l'enriquiment dels polítics, ell va saber guardar les formes i conservar la cadira. Segons un conegut meu simpatitzant i votant de CDC de tota la vida excepte en les passades eleccions, que admirava Jordi Pujol fins que va caure del cavall, com sant Pau, després del comunicat de l'expresident i va renegar de CDC, Mas ha passat anys i legislatures com si no ?ha?gués vist o volgut veure la corrupció al seu voltant.
L'habilitat d'en Mas es fa evident amb la seva "llista del president", en la qual va embarcar els uns i els altres -excepte CUP i ICV, que no es van deixar seduir- i va aconseguir quelcom inaudit: que el presidenciable no posés la seva cara, nom i cognoms en el primer lloc de la llista de la principal demarcació sinó semiocult. Potser per tal d'evitar pagar factura pel desgast de la marca CDC? Habilitat seva és també haver aconseguit una llista de coalició amb ERC per treure benefici de la regla D'Hondt de la llei electoral, operació a la qual es va afegir Romeva -fins fa poc en una altra formació (ICV)- com a cap de llista "no presidenciable". Mas ha justificat a priori-però sobretot a posteriori- que la llista era seva i que ell era el presiden?ciable. Sembla poc transparent que no encapçalés la llista i la seva absència en debats als quals ha anat un complaent Romeva, molts anys (10) d'eurodiputat "verd" ben remunerat, qualificat com a titella en molts mitjans de comunicació de "Madrid" i també per alguns comentaristes d'aquí, que així ho diuen en privat encara que no s'atre?veixen a publicar-ho o expressar-ho de viva veu en els diaris, ràdios o televisions. Artur Mas va dir en una complaent entrevista a Catalunya Ràdio que la ubicació a la llista no té importància i va voler justificar els intents de pressionar la CUP al·legant que les retallades venien imposades des de Madrid. Però sent això cert, no menys autèntic és que la distribució de les retallades va ser respon?sabilitat seva i dels seus consellers.
Finalment, semblen arguments propers al xantatge emocional els d'en Mas i els seus afins ben pagats de les tertúlies quan recla?men a la CUP que investir Mas és una "respon?sabilitat sense precedents davant la qual no es pot fallar". Hem vist altres situacions de responsabilitat històrica sobre el futur de Catalunya, davant les quals no havia d'haver fallat CDC, encara que ell no va tenir res a veure llavors però sí el partit en el qual ha estat tants anys i en el qual ha anat escalant posicions. CDC va "fallar" davant oportunitats realment històriques i sense precedents com ara en el rebuig de Jordi Pujol i els seus a acceptar un sistema foral com el del País Basc i Navarra, que hauria donat molt futur al país. Una decisió, aquella, origen de la injusta situació financera actual i sobre la qual encara manca una explicació de per quins interessos -aliens als del país- es va rebutjar.
Passo al sistema. En contra de la CUP s'utilitza l'argument del seu pensament "anti-sistema", com si es tractés de l'encarnació d'uns dimonis perversos. Però no només la CUP està contra "aquest" sistema, del qual formen part complaent CDC -i Unió-, ERC, PSC, PP i Ciutadans, partit amb alguns diputats electes arribats a les seves files des de càrrecs municipals pel PSC i el PP.
El sistema -aquest sistema- català, espanyol i europeu vigent és un sistema de corrupció política i econòmica generalitzada, de polítics professionalitzats amb sous astronòmics en alguns casos, com els eurodiputats -Romeva i Junqueras ho van ser- que van a Brussel·les a un Parlament Europeu que per poc serveix excepte per aprovar directives legals en funció dels interessos que representen els poderosos lobbies allí presents. Aquest sistema és el que permet que el més gran consorci mundial de fabricació i venda d'automòbils hagi estat enganyant consumidors i administracionsÉ i que el seu president deixi el càrrec amb una indemnització multimilionària: 60 milions d'euros, pel que sembla. Aquest sistema espanyol -i català- és el que ha fet multimilionaris uns enginyers -la majoria en l'especialitat de camins, canals i ports- i els seus socis financers gràcies a concessions admi?nistratives, contractes i construcció de grans infraestructures no sempre necessàries i de les quals exigeixen "rescat" quan no donen beneficis. Com a exemple, una depuradora a Múrcia, les autopistes de peatge madrilenyes, el túnel ferroviari amb França o la irre?gular plataforma Castor. Un sistema -aquest- que permet modificacions, desvia?cions de pressupost i sobrecostos que bene?ficien enginyeries i constructores, com en el cas del pont de Cadis o de l'AVE a Palència i Lleó recentment inaugurats. Això, sense esmentar altres possibles beneficiaris, els partits del sistema i alguns alts càrrecs. A casa nostra, val la pena evocar Alavedra, Prenafeta, Pujol i Millet, entre d'altres.
Aquest sistema és el que permet al Govern de Madrid atorgar llicències de televisió a dit. I el mateix que ha afavorit amb privatitzacions de serveis públics i rescats bancaris que els consellers d'empreses de l'IBEX -bancs, constructores, elèctriques...- s'hagin pagat a si mateixos el 2014 un 25% més que l'any 2013, mentre retallen plantilla i congelen salaris. És el sistema que fa possible que una professional de la política, Trinidad Jiménez-la candidata de la "xupa" del PSOE- "negociï" amb una empre?sa de l'IBEX -Telefónica- incorporar-s'hi en no se sap quin lloc, probablement molt ben remunerat i sense massa càrrega de treball.
El sistema -aquest- que no volen els antisistema és el que permet que a Catalunya no s'hagi pactat ni aprovat una nova llei electoral -catalana, que per això sí hi ha competències- i que es mantingui l'espanyola de temps de la transició que beneficia la llista més votada en detriment de les de grups minoritaris i amb la qual un vot no val el mateix segons on hagi estat emès.
I acabo, amb la CUP. La clau de la "governabilitat", els seus deu vots desitjats per Mas, encara que sospira per tan sols dos. Una CUP atacada pels tertulians habituals del "sistema" català afins al president en funcions com si la independència fos l'única cosa important per a Catalunya i els catalans. Aquests tertulians, com Artur Mas, pressionen la CUP perquè també volen una Catalunya independent. Però la CUP, a més d'independència -i sempre que sigui per majoria de vots, i no només d'escons-, vol un país nou en el qual no hi cap el sistema vigent. Tot i que amb relliscades o ingenuïtats com ara la d'una presidència "coral" compartida. Des dels mitjans de comunicació oficials i des de les xarxes socials assetgen la CUP amb el xantatge de la "responsabilitat històrica i continuïtat del procés"... per mantenir el sistema i mantenir-s'hi. Des de CDC apel·len a la responsabilitat, però mantenir un Artur Mas que anteposa el seu interès personal al de Catalunya i que no sembla estar disposat a deixar la Presidència ni el poder a un altre polític del seu partit o independent és demanar-li a la CUP que deixi de costat la seva ideologia social i econòmica, que mantingui el sistema i potser que s'hi integri.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema