El seny, arraconat per la rauxa
Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.
Així ho podríem simplificar si no fos que hi ha una munió de ponderables que converteixen les darreres eleccions autonòmiques en un camp minat en el qual, si no caminem amb prudència, ens pot explotar a la cara. És molt sorprenent que la dèria independentista d´en Mas es despertés quan varen sortir a la llum les corrupteles d´en Millet, en Pujol i l´aprofitament corporatiu que ha fet Convergència de la seva posició de poder institucional, i més sorprenent és encara que ERC i una part de la societat catalana s´avinguessin a tapar tanta vergonya.
Ara bé, com que no volia que aquest fos el fil conductor, voldria reflexionar sobre els motius que han empès molts catalans a somiar amb la independència, fent seves les inexactituds goebbelianes que molts polítics i mitjans de comunicació han anat escampant. Partint de la falsedat històrica que Catalunya era independent, s´ha anat construint un castell de sorra amb fonaments de fang sobre una base èpica literària de romanticisme i heroïcitat, des d´en Jofre «el pelós» fins a l´actualitat, passant per les revoltes de juny, en Casanoves i el memorial de greuges.
El resultat de les eleccions, fora d´interpretacions partidistes, ha deixat clar que a Catalunya hi ha 2 milions d´independentistes, 1 milió d´espanyolistes i 2,5 milions que, volent continuar dins d´Espanya, creuen necessari un canvi institucional que reconegui les diferències sociolingüístiques de la nostre terra. I aquí és on la rauxa ha arraconat el seny. No seria millor que els independentistes baixessin del burro i reconeguessin que potser, més que demanar la separació del Regne d´Espanya, seria convenient buscar camins d´entesa per revocar el Decret de Nova Planta i recuperar aquelles lleis i disposicions que varen ser suprimides a causa de que els «nobles i lleials súbdits de sa Majestat» es varen revoltar contra el Rei?
No seria millor que els polítics es deixessin d´empaitar ànecs i es dediquessin a treballar pel benestar dels ciutadans actuals i a preparar el futur per aquest milió i mig de joves que vénen al nostre darrere?
En resposta
a Ecomama
Pau Lanao. en representació de la Coordinadora d´ONG Solidàries de les comarques gironines i l´Alt Maresme, Creu Roja Girona i Càritas Diocesana de Girona.
Respecte a la informació publicada al Diari de Girona, el dia 27 de setembre, sobre la recollida de material per als refugiats sirians organitzada per l´entitat Ecomama i en reposta a les declaracions sobre el poc suport rebut per part de les ONG, des de la Coordinadora d´ONG Solidàries creiem oportú exposar el punt de vista de les entitats.
Des de fa temps, les ONG que treballem per la justícia global, treballem per dur a terme una cooperació al desenvolupament que articuli respostes de qualitat tant en les accions d´ajuda humanitària, com en les accions de sensibilització al territori gironí, com en les col·laboracions amb entitats de cooperació situades a països empobrits.
Pel que fa a la resposta d´emergència, com és el cas que mereix el dels refugiats, sirians o de qualsevol altra nacionalitat, les ONG gironines prioritzem la denúncia de les causes, la sensibilització de la població gironina envers aquesta problemàtica, i la recollida de diners per a les ONG que ja són al territori, treballant directament amb les poblacions afectades.
Les recollides de materials són una eina comprensible davant d´una ciutadania perplexa que veu, impotent, com el seu govern no dóna una resposta àgil i adequada a una tragèdia d´aquesta magnitud. Però en cap cas és la resposta recomanada per les ONG. El sector de la solidaritat recomana sempre l´enviament de diners a les entitats presents al territori perquè: 1) coneixen quines són les necessitats de la població diana amb major exactitud; 2) podran comprar el material al lloc on hi ha la necessitat, estalviant els costos del transport -evitant situacions com la que ha d´afrontar ara Ecomama-, i sense desestabilitzar els ja de per si febles mercats dels països empobrits o en conflicte; 3) és una manera ràpida de fer arribar l´ajuda.
A les comarques gironines, Càritas Diocesana de Girona i Creu Roja Girona estan treballant, des de fa anys, amb persones en situació de vulnerabilitat que volen aconseguir l´estatus de refugiades o regularitzar la seva situació jurídica al nostre país, ja sigui perquè fugen d´un conflicte armat, de la fam, o perquè són perseguides per raons de gènere, religió, raça, o opinions polítiques.
Des de la Coordinadora d´ONG Solidàries convidem Ecomama a sumar-se a la Comissió de Suport a les Persones Refugiades i a les accions que volen fer visibles les causes d´aquest i d´altres conflictes que impedeixen que tanta gent pugui viure en pau i llibertat, a la seva terra o on calgui. La informació de tot el que s´està fent des de la demarcació és a: www.solidaries.org.
