Fa quatre dies l'Espanya oficial relativitzava l'independentisme català: no són gaire més del 20%, sostenien. I la majoria silenciosa?, es preguntaven. Fa dos dies, ja reconeixien que havia superat el 30%, però que era un fenomen cojuntural. La realitat és que un 47,7% dels catalans ha votat les dues formacions que portaven en el seu programa la declaració de la inde??pendència. I, en tres anys, l'eix nacionalista ha passat de CiU a ERC i ara a la CUP. Cert que no han arribat al so?miat 50% o que el procés podria deixar Catalunya fora de la UE, etcètera. Però la realitat és aquest 47,7% en les eleccions amb més participació. Una immensa majoria dels catalans (77%) s'ha pronunciat. Tant els sorollosos com els silenciosos.
Davant d'aquest escena?ri, al pre?sident del Govern espanyol tan sols se li ha acudit dir que "només 4 de cada 10 catalans volen la independència" i "no hi ha hagut mai un gran risc que es declarés la indepen?dència, però és evident que ara és menor". Un polític sensat hauria dit, com a mí?nim: "No han assolit el 50% dels vots, però 1,9 milions de catalans votant en favor de la independència és molta gent. Em po?so a treballar tenint en compte aquests resul?tats". Això, com a mínim.
De la mateixa manera que a Catalunya no es pot ignorar que tenim el país partit en dues voluntats. Ho analitzava molt bé aquesta setmana al nostre diari Helena Boadas: "Mitja Catalunya vol la independèn?cia i l'altra mitja no la vol. Així de fàcil i així de cru". A Catalunya hi conviuen el 75,09% de vots in?dependentistes de Vic i l'esquifit 20% de Santa Coloma de Gramenet, per posar dos exemples extrems. O el 64,65% de vot sobiranista de la província de Girona i el 44,40% de la província de Barcelona. Encara que les relacions Catalunya-Espanya s'han conver?tit en un permanent Barça-Madrid, el re?sultat d'unes eleccions no es pot equiparar a una victòria futbolística de penal en el darrer minut. Els resultats electorals són molt més complexos. Personalment, no tinc cap esperança que ni els polítics catalans ni els espanyols sapiguen llegir i adminis?trar aquests resultats pensant en la globalitat dels ciutadans. Rajoy està en els llimbs i Mas, preocupat en la seva investidura, ha perdut el control; ara l'ha de compartir. Tenim un horitzó incert.
