Les eleccions catalanes de diumenge passat han deixat algunes coses clares i d'altres no tant. Per damunt de tot, ha quedat clar que una immensa majoria de la societat catalana tenia ganes de decidir, participar i dir la seva en un tema que ens ha ocupat i preocupat -a vegades en excés, perquè s'ha aparcat la resta de l'acció de govern- els últims tres anys. La participació (un 77,4%) ha estat altíssima. Insuperable. És la més elevada d'unes eleccions autonòmiques. Ha quedat clar, també, que hi ha una divisió sobre si Catalunya ha de ser independent o s'ha de mantenir dintre de l'Estat espanyol. I ha quedat igualment clar que quasi dos milions de catalans són partidaris de trencar amb Espanya i emprendre un nou rumb, encara que sigui, durant un període indeterminat, fora de la UE. I ara ja no es pot apel·lar a suposades majories silencioses. Els uns i els altres s'han pronunciat a les urnes. El Govern espanyol no pot continuar fent l'orni davant l'evidència d'uns resultats. D'altra banda, les eleccions també ens han deixat moltes incerteses des del moment que els vots a favor del "sí" a la independència s'han quedat a poc menys de tres punts per sota del llindar del 50%. Què passarà a partir d'ara? Quina estratègia seguiran els partits guanyadors de les eleccions? Mantindran el full de ruta dels 18 mesos sense una majoria del 50% dels vots? Serà Artur Mas el president?

En aquestes eleccions, per primera vegada ha guanyat una majoria explícitament independentista. I ho ha fet de forma molt clara a les comarques gironines (quasi un 65% dels vots) i a la província de Lleida. L'interior de Catalunya és notòriament independentista i no ho és la franja litoral. Les forces guanyadores tenen un mandat clar per governar els pròxims quatre anys, però no l'han aconseguit en la finalitat plebiscitària en què estaven convocats aquests comicis. Ara, caldria una administració curosa d'aquests resultats, tot i que obren un horitzó difícil de gestionar. Els primers problemes han sorgit amb la investidura d'Artur Mas. A Junts pel Sí (62 escons) els falten dos vots al Parlament. La CUP també portava en el seu programa el "sí" a la independència, però durant la campanya han reiterat que no investirien Artur Mas, el candidat de la formació guanyadora encara que anava de número quatre a la llista. Les pressions a la CUP són enormes i veurem com les administraran. Les propostes d'una presidència coral o rotatòria són, francament, estrambòtiques. Al marge de l'objectiu de la independència, Catalunya necessita un govern operatiu que s'ocupi del dia a dia del país. Junts pel Sí ha aconseguit una victòria clara i el bloc sobiranista està legitimat per avançar cap al seu objectiu perquè ho han decidit els ciutadans a les urnes, però caldrà que tingui molt present quina és la seva força real i actuar amb exquisida prudència. El Govern central i els partits d'abast estatal tenen al davant una prova fefaent que els cal una posició nova sobre Catalunya. Dit això, no podem ignorar que en les pròximes setmanes Mariano Rajoy dissoldrà el Parlament espanyol per convocar eleccions generals el 20 de desembre. Previsiblement, res no es mourà fins al mes de febrer. Però, aleshores, sí que correspon aplicar el principal concepte de la política: el diàleg.