Els límits del sobiranisme

El moviment sobiranista és completament transversal i pacífic, cosa que el fa més interessant i alhora més difícil d'atrapar pels partits. Comprèn perfils de totes les edats, condicions socials i ideologies. Malgrat aquesta transversalitat, a mi m'ha semblat sempre que era un moviment més de l'interior de Catalunya que no pas de la costa i de l'àrea metropolitana. En Quim Monzó em va reafirmar la meva impressió quan en la seva crònica de la manifestació del passat 11 de setembre va dir que s'havia fet un bany de pronoms febles, tan difícils de trobar a l'àrea metropolitana. Reafirmava la meva idea que el moviment era interior perquè és aquí on ara hi ha esperança econòmica i on es perceben les dificultats per créixer seguint lligats a Espanya.

Amb els resultats a la mà, he posat els vots sobiranistes per comarques en un full de càlcul i hi he afegit altres variables. Una ha estat el coneixement del català escrit. La pregunta és, el domini del català escrit té a veure amb el sobiranisme? Posades les dues variables en una corba i fent la tendència, dóna una regressió de 0,56, és a dir, en un 56% el sobiranisme depèn del coneixement escrit del català. Llavors vaig decidir fer el mateix amb els resultats de l'atur. Per això vaig recórrer també a les dades d'Idescat i vaig posar els resultats de l'atur del darrer mes de juny per comarques. Així és com s'obté la correlació del sobiranisme amb l'atur, veient que sí, hi ha una certa correlació del 40%. Vaig intentar trobar més explicacions socials possibles al sobiranisme sense èxit, per la qual cosa vaig dir que possiblement podria ser la combinació de les dues correlacions anteriors, la de perti?nença al català i la de la mala maror econò?mica, per la qual cosa les vaig sumar i això em va donar una correlació superior del 69%, valor molt bo per a una explicació sociològica d'aquesta magnitud.

Tothom té clar que el domini del català com a llengua té un component de cohesió. Sobretot ho tenen clar la gent del PP i de Ciutadans, que veuen en això l'adhesiu més potent del nacionalisme català i per això el combaten tant com poden. Però el veuen com a component exclusiu i a mi em sembla que és massa trivial, que hi ha altres factors que porten cap al sobiranisme. Alguns economistes com el premi Nobel Joseph Stiglitz han dit que el sobiranisme és fruit de l'error de les polítiques d'austeritat, de fer patir la gent per la crisi. A la vista de la corba de sobiranisme amb l'atur la meva lectura és diferent. No és que les àrees que tenen més atur siguin més sobiranistes, com pensa Stiglitz, ans al contrari, són les comarques que tenen menys atur les més sobiranistes: les que tenen esperança per sortir del pou on ens hem posat són les que clamen per deslligar-se del llast d'Espanya. Per tant, la conclusió és que les comarques més pròsperes i amb més coneixement del català són les més sobiranistes.

Més tard vaig trobar una correlació interessant que no explica la raó del sobiranisme però que val la pena conèixer. Vaig posar en un mateix full el sobiranisme per comarques i la pensió mitjana en percentatge del total. La correlació també és molt bona, del 66%, essent les comarques que tenen pensions més elevades les que tenen menys vot sobiranista. Caram! Això s'explica perquè les pensions més elevades són fruit d'àrees amb grans empreses, amb sindicats més forts, principalment a l'àrea metropolitana. La seva correlació amb el català és baixa i amb l'atur és dolen?ta, per la qual cosa és difícil trobar una explicació social entre pensions i sobiranisme, només que són els que cobren més els que són menys sobiranistes. Les comarques de pensions més elevades són el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, l'Alt Penedès, el Gironès, el Maresme, el Tarragonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Per contra, les comarques amb pen?sions més baixes són la Terra Alta, el Priorat, el Pallars Sobirà, la Noguera Pallaresa, la Cerdanya i l'Alt Urgell, comarques bàsicament del sector agrícola i ramader.

Un dia el periodista Marcos Lamelas em va dir que mai les revolucions les havien fet els camperols, raó per la qual vaig començar a pensar que la revolució del sobiranisme la fa la Catalunya interior de pimes exportadores. Això explicaria el moviment català de comarques amb ?menys atur, on les petites i mitjanes empreses s'han sabut adaptar a la crisi més ràpidament que les grans empreses. L'adaptació és fruit de la facilitat d'arribar a acords entre les empreses i els treballadors en pimes pel fet que els acords entre elles i els sindicats són menys rígids. Això hauria possibilitat la ràpida millora de les empreses i la sortida a l'exportació, veient per aquí un camí de futur, essent el lligam amb Espanya una autèntica nosa, un gran llast per aquest futur que s'ha dibuixat.

Dit tot això, si ens convé eixamplar encara més aquesta massa de votants sobiranistes, caldrà seguir insistint amb el domini del català, potenciant l'exportació de les pimes i aprimant l'àrea metropolitana en favor de la Catalunya interior on s'integra a la gent amb més facilitat. Conclusions de la votació de diumenge passat.