Potser ja és hora que els catalans fem un exercici d'introspecció, en traguem les conclusions pertinents i prenguem les decisions oportunes. Des de 2010 a 2015, Artur Mas ha encapçalat la candidatura guanyadora, i en cap ocasió no ha obtingut el resultat mínim per endegar el procés d'independència amb garanties. I no serà per manca d'esforç! Va aconseguir 62, 50 i 62 diputats, respectivament, en les tres conteses. La deducció sembla evident: potser cal canviar de líder per canviar la tendència, decisió habitual en partits democràtics. Però Mas s'entesta, i aquest cop va imposar una llista única amb direcció pactada -amagant-se ell a la quarta plaça-, per fugir d'una campanya on li passarien comptes de la gestió de govern. L'excusa era que així guanyarien més vots. Els fets ho han desmentit. I ara, fins i tot perilla la seva presidència. Perquè si la CUP no el vota, i asseguren que no ho faran, necessitarà algun trànsfuga en segona votació. És clar que, segons proposa la CUP, tot es resol amb un candidat nou. O que la dinàmica parlamentària imposi noves eleccions, i cadascú vagi a la seva. Ja hem fet el "plebiscit". Ara fem un govern com cal, perquè ja s'ha anunciat que res no canviarà en els propers 18 mesos, és a dir, seguirà la mateixa política social -retallades, privatitzacions, etc.-, que ens ha dut on som. Més clar, l'aigua. Però té sort: la increïble incompetència de "Rajoy&boys" li permet aprofitar-la per desviar l'atenció, mantenir el victimisme tradicional i seguir intentant-ho. Al preu que sigui.
PS.- Consti la meva repulsa a la nova i miserable maniobra contra l'independentisme, ara representat pel cas Mas, Rigau i Ortega.
