En els últims anys ha anat creixent de forma alarmant la quantitat de persones i famílies que no disposen de suficients mitjans econòmics per fer front als crèdits hipotecaris contrets, als lloguers pactats o a les factures de subministraments bàsics com l'aigua, la llum o el gas. Les administracions públiques s'han vist sacsejades per aquesta realitat, i els serveis socials dels nostres ajuntaments absolutament desbordats. I la ciutadania, en general, veu amb preocupació el deteriorament persistent d'una situació que gene?ra pobresa, col·loca moltes persones en el llindar de l'exclusió social i fomenta problemes de tota mena. Però també cal remarcar la valentia i la solidaritat de molts ciutadans i ciutadanes que actuen amb fraternitat, dedicant recursos propis, posant temps i mitjans, per pal·liar les conseqüències dels més desfavorits.

En aquest sentit cal remarcar la feina positiva que des de les diverses taules d'habitatge es fa a nivell de cada ajuntament, on aquestes existeixen. També cal donar relleu al treball impagable de persones vinculades a les PAH, que sense cercar protagonismes o propaganda personal, dediquen, amb humilitat, generositat i eficàcia, part del seu propi temps per pal·liar el dolor injust i buscar i exigir solucions.

Mentre moltes persones passen per enormes dificultats per poder mantenir el seu sostre, o els serveis imprescindibles com l'aigua, la llum o el gas, contemplem astorats com els bancs tornen a aconseguir centenars de milions de beneficis o les empreses d'aquests subministraments, tan indispensables i essencials, obtenen guanys escandalosos. I les administracions públiques, amb pocs recursos i mitjans, no disposen ni de suficient habitatge social ni d'instruments efectius per aconseguir que part dels beneficis de les grans empreses subministradores o bancs reverteixin en la societat per donar solució a problemes socials gravíssims.

Cal dir que s'han fet passos per pal·liar i facilitar algunes solucions per a persones en risc d'exclusió habitacional o de pobresa energètica, amb l'entrada en vigor de la llei del parlament català 24/20015. És una eina que cal utilitzar, i que els ajuntaments han de fer valer, tot i que encara és insuficient. Si els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, cal fer molts més passos.