Em balla pel cap plantejar en aquest nou curs acadèmic el que anomenarem "cas Uber" (o més exactament cas "Uberpop"), que a Espanya ha merescut l'atenció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en l'àmbit laboral i dels jutjats del mercantil en aquest àmbit, amb plantejament de més d'una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Euro?pea, sense oblidar a més el debat sobre el compliment o no de la Llei d'ordenació del transport terrestre, qüestió sense dubte, la de regulació, que interessaria al dret administratiu. Seria certament molt interessant, tant per al professorat com per a l'alumnat, una activitat pràctica amb la presència de professorat de les disciplines esmentades, és a dir de DTSS, Dret Mercantil, Dret de la Unió Europea i Dret Administratiu, com a mínim, en la qual s'abordessin totes les qüestions jurídiques que suscita l'anomenat "Cas Uber"..., sense oblidar altres aportacions de discipli?nes econòmiques per examinar si ens trobem en un supòsit d'allò que s'ha anome?nat economia col·laborativa o bé davant d'un supòsit ordinari d'economia de mercat amb ànim de lucre i que pretén alterar, en el seu propi benefici, les regles reguladores de les diferents branques de l'ordenament jurídic que li siguin d'aplicació. I posats ja a demanar o desitjar, seria molt útil que un professor nord-ameri?cà ens expliqués com s'està plantejant el conflicte en seu judicial entre els conductors d'Uber i l'esmentada empresa, i el reconeixement de la seva condició de treballadors per compte aliè que ha efectuat un tribunal de l'Estat de Califòrnia el passat mes de juny. Com veuen, interès té, i molt, el cas Uber, del qual es poden trobar nombroses referències a les xarxes socials, que destaquen l'important esforç propagandístic de l'empresa per defensar les seves bondats per a la ciutadania i assenyalar el caràcter "retardatari" o "corporatiu" d'aquells (en l'àmbit del sector del transport) que s'oposen, fins ara amb èxit a Espanya, a la seva actuació.

Perquè... és Uber un cas d'economia col·?la?borativa? Doncs prèviament caldrà inten?tar delimitar què implica aquest concepte, d'importància innegable sens dubte en les relacions econòmiques (amb les seves conseqüències jurídiques) de la societat del segle XXI en què el canvi tecnològic impacta deci?didament en les mateixes i suscita nous interrogants sobre la seva ordenació jurídica per evitar la política de fets consumats per part d'empreses que no actuarien en aquesta lògica col·laborativa sinó des d'una perspectiva mercantil clàssica tot i que ara "coberta" per les característiques d'aquella. Agafo com a punt de referència el dictamen aprovat pel Comitè Econòmic i Social euro?peu en la sessió plenària dels dies 21 i 22 gener 2014 sobre "Consum col·laboratiu o participatiu (un model de sostenibilitat per al segle XXI)". Segons el CESE, "és habitual referir-se al consum col·laboratiu o participatiu com la manera tradicional de compartir, intercanviar, prestar, llogar i regalar redefinida a través de la tecnologia moderna i les comunitats. D'aquesta referència es deriva que el consum col·laboratiu o participatiu no és cap idea nova, sinó més aviat el rescat d'una pràctica que es benefi?cia de la tecnologia actual perquè el servei sigui molt més eficient i escalable. Alhora, el consum col·laboratiu o participatiu sempre s'ha de fer per pròpia iniciativa i basar-se en la participació voluntària". El CESE és del parer que aquest tipus de consum "representa una tercera onada d'Internet, on la gent es troba a Internet per compartir fora d'Internet. I també es descriu encertadament per la seva funció de posar en circulació tot allò que existeix", i en la seva gènesi ens trobem amb tres precursors: "la crisi econòmica -i de valors-, l'expansió de les xarxes socials i els comportaments col·labo?ra?tius o participatius a Internet. No obstant això, per al seu desenvolupament en el context de les economies desenvolupades resulten clau els següents factors: la confiança en el bé comú, la capacitat ociosa i la tecnologia".

La importància d'aquesta economia va merèixer l'atenció del Parlament de Catalu?nya, que recomana al govern autonòmic que li doni suport, en tant que "es tracta d'una activitat que permet augmentar la llibertat d'elecció tant dels consumidors com dels oferents i abaratir els costos de transacció, fomentant l'estalvi en el consum i reduint externalitats negatives en matèria ambiental". En relació amb la qüestió laboral, el Parlament demana que es defineixin uns principis rectors generals de l'economia col·laborativa, amb una menció expressa, però sense més concreció, a "la legislació labo?ral" (vull pensar que es refereix a aquest model econòmic), i de manera molt més concreta, però tinc la sensació que la redacció està feta per una persona poc versada en matèria laboral, es dema?na, entre altres, la modificació de la normativa en matèria sociolaboral, "establint els límits entre el règim de col·laboració en una activitat i la relació de caràcter laboral". Aquests "límits" que demana el Parlament ja existeixen i estan recollits en l'art. 1 de la Llei de l'Estatut dels treballadors, sent qüestió diferent si es volen flexibilitzar o modificar amb vista a separar de l'àmbit jurídic laboral algunes relacions "de col·laboració", amb el benentès que caldria definir quins són i quines les característiques que permetrien diferenciar-les de la relació laboral. A més, i des d'una altra perspectiva ben diferent, la problemàtica del "cotxe compartit" ha estat des de fa temps objecte d'atenció pel sindicalisme, l'organització col·lectiva dels treballadors, per avançar en un model de desenvolupament mediambiental favorable tant per a la societat en general com per als treballadors en particular, i molt més per a aquells, que són la gran majoria, que han d'efectuar desplaçaments diaris per anar a la feina i tornar als seus domicilis.

En fi, el debat en seu judicial laboral no ha arribat encara a Espanya per la suspensió cautelar de les activitats d'Uberpop decidida pel Jutjat del Mercantil núm. 2 de Madrid el 9 de desembre de 2014. El passat mes de juny el jutjat va acordar mantenir la suspensió cautelar per no haver desaparegut els mo?tius que el van portar a adoptar aquella decisió, si bé limita la prohibició a Uberpop i permet "l'exercici lícit d'altres serveis que aquesta companyia pugui desenvolupar". Seguirem molt atents, doncs, als esdeveniments jurídics i socials.