La celebració de l'aniversari d'un familiar a la masia de la serra de la Cogulla és una experiència inoblidable. Ben a prop de l'allotjament rural s'alça majestuosa una carrasca, varietat de l'alzina de fulla curta que, segons els hostalers, deu tenir com a mínim uns 800 anys. A uns 200 metres es troba el punt zero del meridià de Greenwich. La panoràmica dels cingles, que encerclen en la llunyania l'immoble, és un espectacle impressionant.
Aquesta antiga casa pairal, rehabilitada amb diners del govern de l'Aragó, ofereix un confort inesperat en un indret perdut enmig de la comarca de Matarranya, entre Pena-roja de Tastavins i Mont-roig (topònims oficials de Peñarroya de Tastavins i Monroyo). En aquests pobles de la província de Terol, com altres de la Franja de Ponent, la parla catalana i la castellana conviuen fraternalment.
Ni els invents legals de camuflar el català com a "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental" (en termes col·loquials lapao) ni la testarruda pretensió que és la mateixa llengua immutable d'uns il·lusoris Països Catalans podran esborrar uns accents diferents que enriqueixen el català. Els matisos del llenguatge, expressió del pensament per mitjà de la paraula, acosta les persones.
Tota aquesta digressió inicial és necessària perquè reunir gairebé una vintena de familiars de pobles de Castelló i de Girona en un paratge de pau i tranquil·litat a Terol paga la pena quan el valor afegit és retre homenatge a una lluitadora incansable per la igualtat, la llibertat i la solidaritat.
Per tant, l'objectiu manifest de la trobada és oferir un càlid, tendre i afectuós tribut a una dona que ha dedicat la seva vida a la defensa d'uns ideals sovint oblidats. A la cita quatre generacions hi són presents: la dels vençuts a la Guerra Civil que resistiren el franquisme; la dels lluitadors contra una dictadura decrèpita que reprimia qualsevol dissidència; la dels que gaudiren de la transició democràtica amb els canvis posteriors propiciats pels governs socialistes i la més jove que s'enfronta amb un present desolador i un futur incert.
De fet, els assistents representen formes de ser, maneres de fer i sensibilitats diverses amb un denominador comú: mai abaixaran el cap ni es donaran per vençuts.
Ramona Marco, tu ets l'estrella invitada. Els teus noranta anys irradien l'esplendor d'una vida dedicada a la defensa i propagació dels principis del socialisme. Malgrat les penúries i sacrificis que has suportat t'has mantingut sempre fidel. Ara ets un exemple per a la joventut que, avui, desorientada i desmotivada, busca un referent per canviar el món. El relleu està preparat i llest per continuar la teva lluita. Felicitats!
