Un convida Alex Salmond a Catalunya perquè ens exhorti a rebel·lar-nos, pensant que arribaria amb un kilt, una espasa a la mà i l'esperit de Braveheart, i es troba un senyor que l'únic que enarbora és el discurs de Duran Lleida, de Pablo Iglesias i de tots els que s'han passat setmanes dient que a la independència s'hi ha d'arribar acordant un referèndum amb l'Estat. Amb l'agreujant que a Salmond ens fa cosa dir-li espanyolista, com ens demana el cos de fer amb tothom qui no segueixi cegament Presidentmàs.
I això que per als que no van encegats per la vida i els agrada pensar -o sigui botiflers, unionistes o federalistes, que tot és igual-, Salmond ha dit coses interessants, com que amb una DUI no vas enlloc i a la independència s'hi ha d'arribar amb un referèndum pactat. Abans de dur-lo de gira per Catalunya algú l'havia d'haver advertit que no l'hem convidat perquè digui el que pensa sinó el que volem sentir.
S'entén, això sí, la seva confusió a trobar insuficients els vots a Catalunya en favor de l'independentisme. S'entén perquè a Escòcia no coneixen el sistema català d'escrutini, segons el qual si dels que no recolzen la independència unilateral en restem UDC, CSQP, mestresses de casa, religiosos, coixos, funcionaris, podòlegs i lectors de diaris esportius, resulta que el 47% de vots de JxS i CUP suposa una victòria esclafant en el plebiscit.
El molt desagraït amb els seus amfitrions s'ha atrevit inclús a reclamar paciència. Salmond explica que el Regne Unit no va acceptar d'un dia per l'altre el referèndum escocès, sinó que hi estaven treballant des del 195o (!) amb moltes negatives dels britànics i molta persistència dels escocesos. Paciència? Ignora el polític escocès que els catalans som els més importants del món i quan volem una cosa l'exigim ara, per alguna cosa hem registrat l'eslògan "Tenim pressa". No necessitem polítics com Salmond, que assoleixen racionalment els objectius en benefici del poble. Aquí amb un parell o tres de messies ja tirem.
