Radicalisme incoherent
Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.
Quan una formació política es presenta a unes eleccions al Parlament de Catalunya, i com a estendard enarbora arreu la seva convicció d´anticapitalista, independentista i antisistema, jo em pregunto si a l´hora de parlar d´honoraris o retribucions, per la feina feta o per la cadira conquerida al Parlament, també hi serà present el rebuig al capitalisme. Jo no sé des de quina quantitat es pot considerar capitalista, però sí que fins ara sempre ha existit una diferència abismal entre el sous dels polítics i els sous dels treballadors en general i administratius de les empreses privades (abusiva en la majoria dels casos), crec que per no enganyar l´electorat que ha donat la confiança a la CUP, seria convenient i saludable aclarir aquest dubte que pot tenir molta gent, ara que hi ha la polèmica amb Junts pel Sí i la presidència d´Artur Mas.
El Sr. Baños, amb prepotència desbordada per haver obtingut deu escons, diu que la CUP no farà president Artur Mas, per ser responsable de les retallades ni cap corrupte; davant d´aquestes amenaces tan radicals, crec que perquè tinguin credibilitat també s´hauria de ser radical amb un mateix, renunciant a tot allò que sobra i s´acumula perquè no es necessita; algú hauria de tirar la primera pedra per reduir despeses dintre l´administració, i ara la CUP en podria tenir l´exclusiva per aconseguir el seu objectiu. M´agradaria saber, si es conformaria amb 2.000 € al mes, suficients per viure amb normalitat, quan estigui ocupant la cadira al Parlament de Catalunya; si em diu que sí, el felicitaré i em posaré al seu costat, si ho defensa des de l´escó.
L´anticapitalisme i l´antisistema radicals, no poden tenir cabuda entre pensaments moderats i d´interessos generals. Jo estic en contra de la política que desenvolupa la banca en connivència amb els governs, però defenso que les empreses han de tenir beneficis, que els permetin innovar i renovar, per créixer i poder competir i crear llocs de treball amb sous dignes, considerant que formen part del capitalisme, que no sé si a la CUP els preocupa la política laboral.
Ho faré curt
josep puiggrós gafarot. palamós.
El panorama polític és el que és, per arribar a la independència es podria dependre de deu escons d´un partit d´extrema esquerra radical, bromes de la democràcia. Tinc el mal costum d´escoltar les tertúlies polítiques, tant d´aquí com de fora, i he constatat que en les que es fan des del poder els atacs constants són sempre contra el president Mas, no contra en Junqueras ni en Romeva ni cap d´altre, sempre contra en Mas, per què? Senzillament perquè si talles el cap al líder has guanyat. Me´n guardaré molt de dir que en Mas sigui l´únic líder, però es claríssim que així ho veuen des de Madrid i se´l volen treure de sobre, això que de moment no han pogut ho pot aconseguir un partit català que, si no vaig veure visions, es va abraçar a Mas quan aquest se la va jugar i va plantar les urnes el dia 9 de novembre passat.
He escoltat l´Anna Gabriel, segona de la CUP, i jo li preguntaria si va anar a votar el 9 de novembre, i si ho va fer, gràcies a qui creu que ho va fer, ho va fer gràcies a unes persones que estan imputades per una Justícia gens democràtica i encapçalades pel president, aquest que ara igual que els de Madrid es volen carregar. La veritat, si he de ser independent gràcies a uns radicals antisistema, quasi que m´ho deixo córrer, vull marxar d´Espanya, sí, però no a qualsevol preu.
La santedat
de la família
Enric Barrull Casals. Girona.
La santedat de la família va estar molt present entre els primers cristians i en la doctrina dels Pares, encara que es va anar desdibuixant amb el temps, fins a la reafirmació doctrinal de Concili Vaticà II. N´hi ha prou amb una citació d´un sermó de Sant Agustí: «A l´hort del Senyor no només hi ha les roses dels màrtirs, sinó també els lliris de les verges i les heures dels casats, així com les violetes de les vídues». El passat 25 de març, en presentar la pregària pel pròxim sínode, el papa Francesc demanava per favor que ningú no deixés de resar, no només bisbes i sacerdots: «Tots estem cridats a pregar pel Sínode. Això és el que necessitem i no xafarderies! Convido a resar també als que se senten distants, o ja no estan acostumat a fer-ho». Deia el Sant Pare.
Dia mundial
del docent
xavier serra besalú. girona.
Imagino que tothom sap que el dia 5 d´octubre de cada any es commemora el Dia Mundial del Docent, a més de 100 països d´arreu del món. Té un objectiu clar: mobilitzar-nos per donar suport als mestres i professors, sent més conscients de la seva tasca i de la importància que té la feina educativa per al present i el futur.
La Unesco reconeix la contribució vital que els professors fan a l´educació i al desenvolupament: els pares i mares sols no saben fer -ni són els professionals específics- moltes de les coses que sí ofereixen els docents, tan a les aules formals com en l´educació informal.
Hi ha un piló de recomanacions, que es poden trobar a internet, a la Unesco i a altres organitzacions que s´ocupen d´ensenyament, però m´atreveixo a títol personal a indicar-ne tres: a) confiar en la competència professional i humana dels mestres; b) donar-los suport moral i cívic, ja que són possiblement l´única esperança per la pau i la tolerància; i c) reconèixer en cada docent -que actua d´acord amb el millor de cada entorn familiar- l´explicació de bona part dels avenços morals de la civilització.
S´atribueix al britànic John Ruskin aquesta citació: «Educar un jove no és fer-li aprendre alguna cosa que no sabia, sinó fer d´ell algú que no existia». Jo, pobre de mi, no ensenyo només Filosofia al Batxillerat i Ètica a l´ESO, sinó que -amb això- miro que els qui són a les meves classes siguin persones millors que jo mateix. Parlo sincerament- L´ensenyar és una feina molt vocacional. Estiguem agraïts als docents, amb fets.
Feministes provida
Anna Puigvert Fulladosa. girona.
Un grup de dones gironines portem un temps atenent persones que tenen dificultats per tirar endavant el seu embaràs. Els serveis socials les dirigeixen a clíniques avortistes. Nosaltres oferim acompanyament i ajuda material. Hi ha molta desinformació sobre el que suposa realment l´avortament per a la mare i per al seu fill. És per això que hem obert un nou local (C/Cor de Maria 7) on es pot veure una exposició molt entenedora sobre els inicis de la vida. Què millor que estar ben informats per decidir lliurement què fem amb el nostre cos i amb el dels nostres fills?
Albert Badia va entrar a la plantilla de l'Ajuntament de la Vall d'en Bas com a personal de turisme i no com a càrrec de confiança, com publicàvem dilluns a la pàgina 10.
