El Liberisliber de Besalú és un petit miracle. Les institucions públiques haurien d'abocar molts més recursos a una fira que, durant un cap de setmana atapeït, ens permet conèixer de prop la feinada magnífica dels editors independents. Acostumen a ser uns grans entusiastes de la lectura que han decidit passar-se a l'altra banda del taulell.
No ho dubteu: la seva tossuderia i esforç -que són ignorats sovint pels mitjans de comunicació-, acaben donant forma, valor i continguts a la cultura d'aquest país. La nostra salut literària, ara mateix, depèn d'ells: recuperen clàssics, aposten per veus desconegudes i arriscar-se no els fa gens de por. La il·lusió i les ganes que hi posen no es poden mesurar amb diners.
Malgrat la irrupció de les plataformes digitals, els escriptors necessitem tenir bons editors fent-nos costat. L'autoedició a la xarxa és un miratge. Ens castiga amb servituds que no ens corresponen: dissenyar portades, maquetar continguts, fer revisions d'estil, ocupar-nos de la comptabilitat o crear esdeveniments per promocionar els llibres.
Els profans tenen una visió molt romàntica de l'escriptura, perquè és un acte íntim i solitari. Sense negar-ho, cal reivindicar que l'edició d'un llibre és un treball que s'hauria de fer sempre en equip i envoltat de professionals rigorosos. Digueu-me fòssil, però, per molt atractius que siguin els cants de sirena virtuals d'Amazon i companyia, sempre preferiré treballar amb un editor de carn i ossos, conseqüent i enamorat del seu ofici.
