Guai, mola

07.10.2015 | 08:10

Amb el pas dels anys, gairebé sense adonar-nos-en, introduïm al nostre vocabulari expressions i gestos propis de la nostra subcultura. Són fenòmens que en el seu moment interpretem com a conjunturals però que, sobretot per insistència, acabem incorporant a les nostres reaccions amb una naturalitat fins i tot preocupant. Pareu-vos-hi a pensar: quants anys fa ja de la irrupció televisiva de Chiquito de la Calzada? I quantes persones del vostre entorn encara l´homenatgen quan han de dir un simple «com» o un «no puc»? Aquest estiu, l´irritant «caloret» ha sorgit a totes les converses meteorològiques, com en el seu dia es va convertir el «mato» de la Belén Esteban en una expressió recurrent de les dissertacions sentimentals. Però tot això es queda molt curt al costat de l´abast que han adquirit dues paraules plenament integrades a la nostra quotidianitat: «guai» i «mola». «Guai», amb tres dècades de recorregut, és el mot ridícul i de sonoritat absurda amb què celebrem una bona notícia o ens congratulem d´una cosa que ens estimula. Tots li veiem la lletjor, tan escrita com pronunciada, però la tenim absorbida fins a nivells irreversibles. No hi entén de classes ni d´oficis, ni tampoc de generacions: la diu tothom amb una impunitat terrorífica, i es transmet de pares a fills amb l´eficiència d´un contagi. «Mola», la fórmula oral de presumpta urbanitat hip-hopera amb què s´ha assassinat el verb «agradar», s´ha instal·lat a l´imaginari col·lectiu amb idèntica solvència. Quan l´esgrimim ens fa sentir estranyament modernets, com si tingués alguna cosa d´irreverent i provocadora, però si t´atures a rumiar-la és anacrònica i estúpida. Ei, i que consti que ho diu un que les té completament integrades i escriu sobre elles com a acte de redempció. «Guai» i «mola» tenen una sola virtut en comú: en el seu trànsit cap al nostre vocabulari, almenys han perdut els seus complements fundacionals, és a dir, «del Paraguai» i «mazo». Dir-les en veu alta, a banda de ruboritzar-te, et fa adonar que la supervivència d´algunes llengües és gairebé un miracle.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema