Ressaca postelectoral

«Es fan passar per "cuperos" de tota la vida i els engresquen a obrir esquerdes, esberlar i entrebancar els intents de sincera amistança entre la CUP i Junts pel Sí»

07.10.2015 | 08:10

Les coses es van situant al seu lloc de forma més o menys natural. Uns partits formaran l´oposició encapçalada per la força més votada, C´s, i un altre o altres seran en el govern. L´estil polític tan innovador i rupturista de la CUP, sense un anterior marc referencial d´organització de govern, desconcerta als dirigents professionals, que sempre han vist i fet les coses de la mateixa manera, segons marca la tradició parlamentària o la metodologia per formar govern. Si per a aquests dos més dos sumen quatre, per a la CUP dues persones més dues persones no s´han de sumar matemàticament sinó humanament i el resultat és una multitud de pensaments diversos i contrastats com també el producte de la suma pot ser una truita de patates coral enfrontada amb l´statu quo de l´alta gastronomia.

Que la victòria de Junts pel Sí i de la CUP no agrada ni als partits opositors ni al govern central com a molts poders fàctics és innegable. Què poden fer? Anul·lar el resultat de les eleccions amb alguna llei estrambòtica? Poden intentar domar les forces sobiranistes intentant convèncer-les amb promeses esperançadores que il·lusionin de nou els catalans? O poden esperar les eleccions generals del 20 de desembre on si no mor el bipartidisme ferit pels dos partits emergents, C´s i Podem, sí que es pot assegurar que cap partit convencional, PSOE i PP, obtindrà la majoria absoluta. Segurament faran això últim. En Rajoy fa temps que assegut en una cadira davant la botiga, impertèrrit, veu passar el temps tot fumant puros.

Una de les primeres reaccions ha estat la imputació del president Mas. Previsible perquè està dins de la seva lògica d´enterbolir i tensar i la societat catalana. El PSC, el PSOE, la CUP, Unió, tots els partits, excepte PP i C´s, estan en contra de la manipulació de la justícia, de la judicialització de la política i conseqüentment en contra de la imputació d´en Mas.

Mentre això que ve de Madrid passa, a Catalunya alguns perdedors de les eleccions es fan passar per «cuperos» de tota la vida i els engresquen a obrir esquerdes, esberlar i entrebancar els intents de sincera amistança entre la CUP i Junts pel Sí. Divide et impera (divideix i governa). Espero que ni la CUP ni Junts pel Sí siguin tan necis de sucumbir a aquesta pressió. Ja van començar la nit electoral a crear zitzània i això anirà augmentant dia a dia, és per altra banda un fet normal, que pertoca a l´oposició posar pals a les rodes dels dos partits sobiranistes.

Reconec davant el lector que vaig cometre un error en un paper publicat a finals de juny sobre el possible resultat de les eleccions del 27-S. Tots ens vàrem equivocar, tanmateix això no em justifica gens. Les enquestes del mes de juny, sota l´eufòria de Podem en els comicis municipals (a Barcelona l´èxit de l´Ada Colau) i en totes les autonomies presentaven aquesta formació empatada amb CDC i en alguna enquesta fins superava amb intenció de vot Convergència. Si es repassa l´hemeroteca es veurà el mapa polític que s´hauria format després del 27-S. CDC guanyadora seguida a poca distància per Podem, en tercer lloc ERC, en quart lloc PSC o C´s.

En aquell període el cavall guanyador era Podem perquè C´s venia de pactar amb el PSOE a Andalusia i amb el PP a la Comunitat de Madrid. Un embolic polític per a un cap serè, per aquesta raó pensava que C´s no aconseguiria aquest bon resultat. Ha fet una llesta campanya electoral en solitari, perquè els altres partits tiraven les municions contra Podem, que teòricament havia de ser la força hostil. Per altra banda, C´s ha polaritzat el No, mentre que Podem s´ha esgarriat amb polítiques socials no entenent bé de què anaven aquestes eleccions i per polítiques socials ja tenim la CUP. (En enquestes que es faran públiques immediatament sobre el 20-D, C´s figura com a segona força, darrere del PSOE i davant del PP).

Ara els diaris més conservadors com els canals televisius progressistes adulen i festegen a la CUP, amb alegre conxorxa amb tots els que no l´han votat perquè ells a pinyó fix voten PSC, C´s, Podem o la dreta. És adorable ara per ara la CUP que fins la conviden als debats de les televisions que emeten des de Madrid, ni els importa el seu radicalisme anticapatilista, ara bé si en algun moment la CUP afluixa i deixa que l´Artur Mas sigui el nou president la llançaran com una burilla. Igual que fa riure la forma com exigeixin puresa virginal a la CUP, quan alguns periodistes mai han denunciat l´incompliment programàtic dels altres partits. Els ensabonen, destaquen la seva coherència i honestedat. El intermedio entrevistà Baños. Jordi Évole, el de Salvados, ara ha criticat durament a la Sexta perquè mai van convidar a polítics secessionistes en el seus programes de debat. La premsa catalana ha adoptat posicions més reticents i dubitatives.

Per a molts analistes l´ajustada victòria del Sí, la suma de dues formacions ideològicament enfrontades, crea dificultats per culminar el procés tot presentant Catalunya al món com un estat sobirà. Ganes per assumir aquest nou estatus, moltes, no obstant no s´ha aconseguit la majoria folgada. Ara caldrà de nou dirigir el vaixell en un mar procel·lós, ple d´esculls que es crearan en la mesura que el rumb sigui inequívocament la promesa d´arribar a Ítaca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema