Atent a les oportunitats del calendari, el Govern ens farà votar en plenes festes nadalenques, quan la paga extra escalfa la butxaca i els entranyables anuncis de torró conforten l´esperit. No és mala idea, encara que potser resulti insuficient a hores d´ara per calmar la irritació dels electors. El Nadal és conservador en tant que afavoreix la reunió de la família i l´exaltació dels seus valors; però també té el seu costat progressista en infondre en la gent la creença que tothom és bo.

Com sigui, el Govern sembla confiar que unes urnes arrebossades pels bons sentiments propis de l´època nadalenca juguin a favor seu. Entre copa i copa de xampany, potser la gent estigui més oberta a perdonar al partit de Rajoy les retallades que va fer -segons diu- pel bé de tothom, encara que no tothom acabi de veure al seu compte corrent els efectes de la recuperació econòmica.

La data del 20 de desembre triada pels experts en màrqueting de Rajoy coincideix a més amb les vigílies del sorteig de la Grossa de Nadal, que potser sigui l´última superstició que uneix els espanyols, tant se val si d´esquerres o de dretes. La creença en l´atzar és una de les que més tenaçment professen els ciutadans d´aquest país, de tal manera que el tret de sortida de les festes nadalenques no el dóna en realitat la nit de Nadal, sinó la rotació dels bombos de la grossa. La loteria és un dels escassos mitjans -si no l´únic- de fer fortuna sense necessitat de robar o de ficar-se en política; el que potser millori l´estat d´ànim i esperança dels espanyols amb els subsegüents beneficis per al partit de Govern que es troba al comandament.

És cert que aquest clima d´il·lusió podria exercir també un efecte bumerang sobre els desitjos del Govern en triar la data del 20 de desembre. Alguns dels partits ara situats a l´oposició ofereixen, com és sabut, tota mena de regals al votant, en línia amb la càlida i obsequiosa tradició d´aquestes dates nadalenques. Uns prometen la fi de l´austeritat, altres la concreten en pujades de sous i ni tan sols falta qui ofereixi pagues per a tots sense necessitat d´esforçar-se. Potser després no hi hagi diners per complir tan excel·lents propòsits, però convé tenir en compte que aquesta és època de Reis Mags en què en general augmenta la credulitat del personal.

En això ha pensat també el Govern, molt probablement. Davant de les ofertes dels seus competidors, el Consell de Ministres podria donar a entendre que els reis no són els pares -com suggereixen alguns desalmats-, sinó el mateix Mariano Rajoy. Qui, si no, els tornarà una part de la paga extra als funcionaris abans de Nadal i la suma restant al gener, coincidint amb l´arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar?

Si del Nadal en treuen profit els comerciants, incloent les oenagés que fan el seu agost al desembre, no sembla reprotxable que els que governen i els que aspiren a fer-ho intentin treure el seu propi profit. El Govern ho fa apel·lant al principi conservador que més val mal conegut que savi per conèixer. I al seu torn, els partits opositors invoquen la il·lusió -tan nadalenca- amb promeses de bonança, benestar i una bona gratificació per a cada votant. Només falta per saber quina papereta trien els Reis.