La política està canviant. És una evidència des del moment que forces no tradicionals han irromput en el panorama polític configurant una nova correlació que deixa tocades les formacions polítiques històriques. Fins aquí podríem parlar d'oscil·lacions en el sistema polític que possibiliten la presència momentània de grups o nous partits fora de l'àmbit tradicional però, que probablement, tal com han arribat desapareixeran del mapa en una o dues legislatures.

Allò que no es tan habitual ni tan cíclic, però, és el fet que els antisistema entrin en el sistema per fer la seva guerra particular des de dins i no des de fora. Així trobem que la CUP ocuparà més escons que mai al Parlament per fer de CUP i no de parlamentaris, arribant a l'extrem que acaben de descobrir que, a més, són ells els que poden decidir govern.

Això només pot passar en política, on totes les contradiccions i totes les aliances s'accepten com un fet natural encara que siguin antagòniques. Amb la CUP o amb les CUP, no se mai si és una formació o són la suma de molts petits grups radicals, passa que tot i tenir una ideologia basada en l'incompliment sistemàtic de totes les lleis, s'asseuran en uns bancs on se'ls paga precisament per això, per fer lleis que ells mateixos volen incomplir i que no sé com ni de quina manera faran que compleixin els ciutadans.

Com poden debatre si faciliten o no l'elecció d'un president, quan ells no creuen en els sistemes presidencialistes, o com podran debatre normatives fetes per un poder legislatiu que consideren capitalista? O potser és que no s'han adonat que jugant jugant s'han ficat a la cuina de la política en majúscules, en la qual no és suficient anar per la vida amb la camiseta negra i el puny en alt. Serà divertit assistir a l'espectacle d'aquesta nova política