Acabada la darrera jornada electoral, un president de taula va entrar al bar de capçalera just quan els de Ciutadans celebraven amb eufòria desfermada i crits de campions, que havien obtingut vint-i-cinc diputats de cent trenta-cinc possibles. Es va pensar que havien guanyat les eleccions i, desconcertat, ens va recitar de cap el nombre de vots comptats a la seva taula. Quan li vam dir el resultat real de Ciutadans, va rebutjar la cervesa que tenia a la barra i va marxar emprenyat repetint: "Això és mentida, això és mentida". I va planar el dubte sobre el bar.

La setmana anterior, un diari digital que diu confidències informava que la Fiscalia General de l'Estat ha denunciat una empresa que es dedica al recompte de vots, creada per funcionaris del Ministeri de l'Interior, perquè hi ha indicis ferms per creure que van manipular les eleccions europees i les andaluses. En el cas català, el resultat final era perfecte: tothom guanyava, ningú no perdia. Ni avançàvem ni anàvem enrere. Ni marxàvem ni ens quedàvem del tot igual. I tots contents i enganyats. L'alta participació era també motiu de sospita. No és cap secret que a Catalunya hi ha una nombrosa immigració arribada de països llunyans que viu d'esquena als nostres jocs polítics, i alguns diuen que pel cap baix són un milió d'adults amb dret a vot. D'altra banda, es considera que més d'un milió i mig són els catalans censats que han nascut en altres parts de l'Estat, cobejats per formacions de ponent enllà apel·lant a un vot ètnic, com si pel fet de tenir un cognom com ara Álvarez estiguessis obligat a ?abraçar unes determinades ideologies. Tot plegat feia pensar que sí que hi havia hagut una manipulació de les eleccions catalanes i per això l'expresident de taula estava tan indignat: només cal punxar l'ordinador central per introduir-hi el millor guió prèviament cuinat. El vot és secret i un cop s'han comptat tots, s'envia el resultat per la xarxa i es cremen les paperetes, si és que no hi ha hagut cap incidència. Ni tancs, ni europes, ni bancs que fuiten. Tot pot ser més simple.

Avançada la jornada electoral, va ser el torn dels mapes de coloraines que lligaven amb la concepció que tenim del país. Cap sorpresa si no fos pel vot massiu a la Font de la Pólvora per l'Arrimadas. Un blogaire de l'Hospitalet, que també havia fet de president de taula, explicava amb estupefacció que allà els vots eren l'invers perfecte dels obtinguts al Pla de l'Estany.

I repassant la notícia del diari de les confidències, l'empresa que manipula eleccions no té cap mena d'influència a Catalunya. I així vam matar l'ensurt.