Figueres és a la censura el que la Meca per als musulmans: el lloc on s'ha d'anar periòdicament. Fa uns anys l'Ajuntament va fer retirar uns cartells de Carnaval per indecorosos, cosa similar va passar després amb uns pòsters on sortia l'aleshores alcalde i ara conseller despullat amb un aneguet de plàstic tapant-li la vara consistorial, i va ser l'Ajuntament de Figueres el primer de l'Estat a prohibir Teledeum, dels Joglars. És normal que hagi prohibit un muntatge del festival Ingràvid que consistia en un cotxe pintat amb símbols franquistes. És normal no perquè a aquestes altures cosa tan innocent pugui provocar ningú, sinó perquè tocava. A Figueres es censura per tradició, com a Tordesillas maten toros amb una llança.
La paraula censura queda lletja. Per això diuen que no han volgut "censurar, limitar o restringir la llibertat de creació", què va, sinó aplicar "sentit comú". La primera regla d'un censor és emparar-se en un bé superior com la moral, la decència o el sentit comú, tan abstracte que ningú pugui discutir-lo i el poder decisori quedi en mans dels ineptes habituals. Segurament si un particular passegés per Figueres amb un cotxe ple de símbols franquistes, l'Ajuntament no diria ni mu. Per sort, era un muntatge artístic i ha pogut aplacar la seva set censora. Per sentit comú, la mateixa explicació dels nazis per justificar censures tan ?estram?bòtiques com prohibir els contes dels germans Grimm. I perquè ja tocava.
A Los rojos no usaban sombrero, inclús un franquista com Vizcaíno Casas abomina -com tota persona intel·ligent- de la censura. Hi explica anècdotes hilarants i ridícules com la de Figueres (censurar un article del diari Arriba l'autor del qual era... el mateix Franco amb pseudònim) i hi descriu els censors, del franquisme i de la democràcia, del Madrid d'abans i la Figueres d'ara: "Tenien una mentalitat cutre, timorata, malaltissa i ridícula. Beats prenyats de fanatisme, el seu analfabetisme corria de la mà de la seva estultícia".
