Proposa l'edició digital del diari El País un test d'espanyolitat, basat en preguntes reals que formulen els interrogadors de l'Associació Catalana de Professionals d'Estrangeria (hi ha associacions per a tot) als es?tran?gers que volen obtenir la nacio?nalitat (avui, la mare dels ous de la discussió política). Ser o no ser membre d'aquesta pàtria ara tan poc nostrada depèn de saber el nom de l'amo d'Inditex, la data de la "fiesta nacional de Cataluña" (sic.), qui va ser el gran dictador, on són el Mulhacén y l'Alhambra, on acaba el Camí de Sant Jaume o a què es dediquen en Pau Gasol i en Fernando Alonso.

Denuncia un reportatge de la mateixa capçalera (11/1/2015) que no existeix un test estàndard i que això habilita els jutges per examinar els aspirants a espanyols a discreció amb preguntes, per exemple, que converteixen progra?mes televisius com Sálvame i revistes com Cuore en documentació de ?capçalera. S'ha d'estar ben preparat, doncs, per conèixer el nom d'un "personatge televisiu que va mantenir una relació amb un torero conegut", això sense deixar d'estudiar noms d'escriptors del segle XVI i d'estar al cas de qui és en Rafa Nadal. També poden caure preguntes sobre la truita de patates, el cocido madrileny i la paella valenciana, sobre Adif, sobre Luis Bárcenas i sobre "com se celebren les festes a Espanya".

L'examen el va imposar Rajoy el 2011. D'octubre de 2012 fins a gener de 2015, segons fonts oficials, 437.050 aspirants van guanyar-se el dret al DNI i el passaport i 21.075 van fracassar en l'intent. Desconeixem quants van haver de parlar de matadors de toros, quants de geografia i història i quants de bàsquet, tennis o Fórmula-1. Ni tan sols Berlanga, al cel sia, hauria pensat una trama tan ibèrica.