Cartes

11.10.2015 | 06:30

Aplec del Remei
joaquima pellicer solà. vulpellac.
L´Aplec del Remei se celebra el dia 11 d´octubre.
Avui, segon diumenge d´octubre, és la festivitat de la Mare de Déu del Remei, una de les verges que gaudeixen de més veneració a Catalunya.
A l´ermita que porta el seu nom, situada al nucli de Castell d´Empordà, un any més, com és tradició en aquesta diada, se celebra el seu Aplec.
L´ermita del Remei fou construïda l´any 1600 i ampliada el 1750. És una petita construcció adossada al castell que hi ha dins del recinte denominat Castell d´Empordà. Antigament, el terme d´aquesta població s´anomenava Llaneres. Castell d´Empordà fou, primerament, nom de la fortalesa: el castell que féu aixecar el comte d´Empúries cap al 1300 i, més tard, el nom que adoptà tot el municipi.
El document més antic que fa esment a aquest castell data del 18 de març de 1301.
A principis del segle XX, el seu Aplec era una de les grans trobades de tardor. Moltes famílies de tota la comarca es desplaçaven amb el tren petit de la Bisbal per anar-hi a passar la diada. Era una trobada multitudinària, fins i tot es feien trens especials provinents de Palamós i Flaçà. El primer acte del dia era una missa solemne en honor a la Verge i els assistents omplien la capella de ciris i espelmes. Tot seguit, es feia un bon dinar entorn de la capella i una gran ballada de sardanes. Encara avui, la gent d´aquí hi celebra any rere any el seu Aplec, amb un programa d´activitats molt atractiu i divers: missa, sardanes, concurs d´arròs i animació infantil amb El Pot Petit.

Sempre acompanyats
M. Àngels Pagès Calvet. ventalló.
Amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, el passat 1 d´octubre, a l´espai cívic Mercadal es va retre homenatge a aquest sector de la població amb tot un seguit d´actes.
Mª Àngels Ferrer ens va obsequiar amb el seu poema Oda a l´optimisme, una crida a aprofitar aquesta etapa de la vida. Gràcies pels teus ànims! És cert que són moltes les activitats que es poden fer i ser com dius tu el pal de paller de la nostra societat. És molt el que poden aportar amb la seva saviesa, experiència, esforç, esperit de sacrifici, bon humor... No es pot associar mai vellesa amb malaltia i tristesa.
Vaig trobar molt interessant que se signés l´acord de col·laboració al programa de suport a les persones grans «Sempre acompanyats». Un projecte que impulsen La Caixa, Creu Roja i Ajuntament. Ara s´hi han afegit moltes més entitats socials gironines. Voldria felicitar totes aquelles persones que ho han fet possible.
Combatre les situacions de soledat no desitjada és ben necessari, un nou repte per assolir, ja que cada vegada són més les persones grans que se senten soles. Ajudar a detectar aquestes situacions i participar: com a voluntari o com a usuari, pot millorar molt la qualitat de vida d´un col·lectiu que es mereix tot el reconeixement.
Diu molt a favor d´una societat quan es preocupi que totes les persones grans puguin gaudir d´una vellesa digna.
Fomentar la solidaritat entre les diferents generacions que conviuen juntes, hauria de tenir-se més en compte.

Jovent al dia
ariadna fernández pallarès. fornells de la selva.
Sovint sentim a dir que els joves no estem acostumats a llegir el diari. Possiblement, és veritat. La qüestió és: per què? Doncs bé, penso que una part de responsabilitat la té l´escola. Si tot el que s´estudiés anés relacionant amb el que passa en aquell moment, crec que ens aportaria molt. Ens adonaríem que allò que estem estudiant serveix realment per a alguna cosa, que no només s´estudia per estudiar, sinó que hi ha una realitat on es posa en pràctica. Si això s´hagués anat fent de manera gradual des de petits, potser tindríem la necessitat d´estar-nos informant constantment. A més a més, potser s´arribaria a aconseguir més atenció, motivació i participació a les aules. I, alhora, el nivell cultural seria molt més elevat.

Els comentaris en llengua forastera
vicenç mengual i casellas. figueres.
Fa temps que vaig observar que en els diaris digitals catalans s´admeten comentaris en una llengua que no és la nostra. I, tot i les peticions perquè això s´acabi, continuen igual. Què s´ha de fer per tal que la situació canviï? No s´adonen que, si fos a l´inrevés, ningú no trobaria estrany que aquests comentaris es prohibissin? Mireu de publicar res en català en un web espanyol i ja m´ho sabreu dir!
Em fa l´efecte que els catalans volem ser tan «bona gent» que fins i tot fem riure. A tothom li ha vingut la dèria de «sumar» i no ens adonem que hi ha coses que resten. Si ens miréssim aquests comentaris en llengua forastera, comprovaríem que moltes vegades són de mal gust, plens d´insults. Fins on arribarem, amb aquesta set de masoquisme?

No es discuteixen qüestions doctrinals
Pedro J. Piqueras Ibañez. girona.
En el Sínode dels Bisbes, aquest any sobre la família que s´està celebrant a Roma, més enllà de la qüestió dels divorciats tornats a casar, sens dubte tema d´enorme ressò mediàtic, una de les principals preocupacions és com acostar-se a totes aquestes situacions doloroses que ha provocat en el món el que podria considerar-se una autèntica epidèmia de ruptures familiars, o com preparar millor als joves per contraure matrimoni. No es discuteixen qüestions doctrinals, sinó problemes pràctics i pastorals.
Ho va dir clarament el Papa l´última setmana de setembre a Filadèlfia, en demanar als bisbes que dediquin les seves millors energies a acompanyar les famílies, alhora que ens ho demanava a tots els catòlics.
Francesc vol que sigui un tema prioritari per a tota l´Església, ja que de la salut de la família en depèn ni més ni menys que la felicitat de les persones o la transmissió de la fe de pares a fills.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema