En una conferència pronunciada a Tribuna de Girona el març de 2003, Antoni Castells, que encara no era conseller d'Economia, va alertar que un dels grans problemes que tenia l'economia catalana era la sortida dels centres de decisió de les grans empreses. "Durant cent anys hem estat la capital econòmica de l'Estat, ara no. Hem perdut capacitat de lideratge i tremp econòmic". El problema que remarcava Castells s'ha accentuat quan ha passat més d'una dècada d'aquella reflexió. Una de les principals causes és la globalització i el desplaçament de part del poder econòmic cap a l'Àsia. Europa va dominar l'economia del segle XIX, els Estats Units la del XX i tot sembla indicar que el segle XXI serà -de fet, ja és- el de les economies asiàtiques. Segons un informe de l'Instituto Elcano "cap al 2050 l'Àsia serà responsable del 50% de la producció mundial, Europa i Amèrica del Nord d'un 15% cada una i Amèrica Llatina i l'Àfrica d'una mica menys del 10% cada una. L'economia xinesa doblarà en mida la dels Estats Units i Alemanya serà l'única economia europea entre les deu més grans".

En aquest nou escenari de l'economia mundial acabem de veure com en les últimes setmanes dues de les principals empreses gironines han estat adquirides per capital asiàtic. Miquel Alimentació (2.500 treballadors) per l'empresa estatal xinesa Bright Food i Bicentury (233 treballadors) per una filial del grup japonès Otsuka Pharmacenutical. Especialment rellevant és la venda de Miquel Alimentació, la primera empresa de les comarques gironines amb una facturació de 900 milions d'euros en l'últim exercici. Segons Joan Antoni Samaranch Salisachs, fill del que fou president del COI i que ha participat en l'operació, "Girona no perd una empresa, guanya un soci estable que portarà Miquel Alimentació a una nova dimensió". Els nous propietaris de l'empresa empordanesa han explicat que un dels objectius d'aquesta adquisició és utilitzar el Grup Miquel com a plataforma per exportar productes alimentaris espanyols a la Xina. Els nous accionistes també han garantit que la companyia mantindrà la seva seu a Vilamalla. És una bona notícia per a l'economia gironina que així sigui i que el seu potencial pugui crèixer exponencialment en integrar-se en l'organització d'una gran multinacional, però a partir d'ara les decisions ja no s'adoptaran al nostre territori, sinó que vindran d'una empresa estatal xinesa. No obstant això, i amb el benentès que la família propietària del Grup Miquel ha pres la decisió que ha cregut més convenient per als seus interessos, que importants empreses del territori siguin adquirides per capital estranger no és ni la millor notícia, ni l'escenari ideal. Sempre s'ha valorat la importància de tenir els centres de decisió de les empreses a casa. Cert que el món econòmic ha canviat com un mitjó en les últimes dècades, sobretot des de finals del segle passat, però el poder empresarial s'està allunyant cada cop més del nostre territori. A curt termini, no se'n veuran els efectes. Fins i tot, els resultats poden ser positius, com apuntava Samaranch. A la llarga, en tenim dubtes. Les decisions preses a milers de quilòmetres són més impersonals.