indults a la catalana

11.10.2015 | 00:00
indults a la catalana

Em va costar entendre que Catalunya volgués tenir la competència de presons. És un niu de conflictes, comporta molta despesa i no marca cap fet diferencial català. Els bascos, molt més llestos que els catalans -ara, també-, tenen el concert econòmic però no van voler mai la competència de presons. Que les pagui l'Estat. Anys més tard, vaig veure per què Jordi Pujol volia el control penitenciari. L'any 1996, la Generalitat va concedir el règim obert a l'exconseller Jordi Planasdemunt després d'haver passat 28 dies a Can Brians per complir una condemna de set anys de presó. L'aleshores consellera de Justícia, Núria de Gispert, ho va justificar en una resposta parlamentària sobre la base que era un bon home, sense risc de fuga i per la seva "primarietat delictiva" (sic). Sí, és la mateixa Núria de Gispert que ha oblidat el seu passat i ara s'ha apuntat a la Catalunya nova per seguir xuclant de la mamella. Després de Planasdemunt, han vingut altres casos: Javier de la Rosa, dos expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat per malversar diners, o Josep Lluís Núñez. L'últim, l'exconseller d'ERC Jordi Ausàs: ja té el tercer grau després de tres mesos a la presó per a una condemna de quatre anys. Són els indults a la catalana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema