En el món de les lletres la poesia no és l'únic gènere que ens explica la realitat de les coses, però és, segurament, el que ho amb fa molta profunditat, molt directament, amb les paraules justes, mesurades, triades. Sovint m'ha semblat que els poemes són com un microscopi que, aplicat sobre les persones i situacions que vivim, és capaç d'explicar-nos els replecs més íntims i eloqüents. També hi ha qui compara un poema amb aquell bisturí que penetra en les interioritats del cos humà i en assenyala problemes i curacions. Sigui microscopi o bisturí, la poesia és el gènere que de forma molt directa ens explica el que tenim davant i potser no veiem prou clar. La funció del poeta és il·luminar les realitats i valorar-ne el sentit.

Per aquesta raó la publicació recent d'un nou llibre del poeta Celdoni Fonoll, que ja ha recorregut una llarga trajectòria creativa, mereix una atenció especial.

Celdoni Fonoll dedicà la primera part de la seva activitat poètica a la difusió d'aquest gènere als escolars. Durant uns anys moltes escoles de Catalunya van rebre sessions inoblidables sobre la història de la poesia catalana i avui milers de persones segurament l'han incorporada al seu bagatge cultural amb l'ajuda de la recitació i explicació de Celdoni Fonoll. Posteriorment, aquest poeta començà a publicar una extensa sèrie de llibres que descriuen la natura. Recordem els seus primers llibres en aquest aspecte, Veus d'ocells (2000), 60 ocells (2002), als quals seguiren altres títols com Bones herbes (2004), Arbres (2007), Abril florit (2012) i Ales i pètals (2013).

Celdoni Fonoll mai no ha deixat de cercar el públic en directe per dir els versos amb la veu i la puntuació que atreu a la poesia. Ara ha publicat Haikús del Parc Güell, que amb la paraula precisa, esquemàtica, ens explica el que veu com per exemple quan escriu: "Màgiques pedres/Entre ocells, flors i arbres/Gaudí batega" o quan diu "L'enyor alena/mentre em mira la lluna/tot fent-se plena".

En aquest món atrafegat i on plouen a diari un gavadal de notícies sovint inquietants, la poesia segueix essent una eina que com un sedàs ens ajuda a comprendre què és important i què és, simplement, superficial o interessat alarmisme. La poesia en aquest context en què vivim és un instrument que contribueix a fer-nos veure què és realment important i què és, segurament, una conseqüència de mancances en la nostra societat.

La poesia de Celdoni Fonoll és una invitació a la mirada atenta i profunda sobre la realitat de les coses. El temps dedicat a llegir poesia és un espai que dediquem a veure'ns per dins en relació amb els que ens envolten. No és poca cosa.