Som massa

12.10.2015 | 08:25
Som massa

Stephen Hawking acaba de dir a les Canàries que el futur de la humanitat passa per colonitzar altres planetes i suposo que es referia a les conseqüències de problemes com l'escalfament global, el creixement demogràfic, la proliferació nuclear o la pròpia estupidesa humana, que són difícils de resoldre. Una persona que tingui cinquanta anys ha vist doblar la població del món des de 3.500 milions quan va néixer a 7.000 milions ara, amb la perspectiva d'arribar a 9.000 milions el 2050. A partir d'aquí, qualsevol sap, potser aconseguim controlar aquest creixement desenfrenat juntament amb les emissions d'efecte hivernacle (pròxima conferència de París sobre el clima) i evitem l'autodestrucció. O no.

Amb el vertiginós augment de la població ha de preocupar com disposar dels nostres cadàvers. Encara que en un món dominat pel culte a la joventut i a la bellesa no ens agradi parlar-ne, la mort és el principal factor de modernització de les societats, com deia Steven Jobs, en permetre el relleu generacional que afavoreix els canvis. Des que naixem som conscients que hem de morir i aquesta consciència, que els animals no tenen, ens diferencia d'ells i està en l'origen d'aquesta recerca de transcendència que explica les creences religioses. Per això, per considerar el cos com una cosa sagrada que un dia ha de ressuscitar, totes les cultures han tingut bona cura en disposar dels seus morts de les formes més diverses des dels temps més remots, com mostren les troballes d'Atapuerca, on s'ha trobat una acumulació "ritual" de cadàvers de 400.000 anys d'antiguetat, i igual podria haver passat molt abans amb la recent troballa en una sima sud-africana de restes que podrien pertànyer a una espècie intermitja entre l'australopitecus i l'homo erectus. L'interessant és que mentre els cervells d'Atapuerca tenen un encèfal de litre i mig de capacitat, els sud-africans només tenen mig litre, amb el que pel que sembla n'haurien fet prou per creuar el llindar del pensament transcendental, ja que els cadàvers van ser deixats intencionadament en aquesta sima i això implica algun tipus de creença sobrenatural.

Els que més feina s'han pres en deixar-nos presentables han estat els egipcis amb els seus ritus de momificació i les seves piràmides, doncs no en va Osiris es va avançar a Jesucrist i va ressuscitar d'entre els morts. Hi ha mòmies en moltes altres cultures des dels inques als xinesos o els centreeuropeus, com mostrava una curiosa exposició fa uns mesos al museu holandès de Drent. Durant segles es va traficar amb mòmies i altres restes dels sants (divertiu-vos llegint La relíquia d'Eça de Queiroz), mentre que avui encara embalsamem a dictadors com Ho Chi Min i Lenin, que reposen en mausoleus feixistoides a Hanoi i Moscou. També es va embalsamar a Evita Perón fins que se la va deixar descansar.
El més freqüent ha estat enterrar els morts. Es va començar amb cavitats, coves, buits del terreny recoberts de pedres per protegir-los dels depredadors, atuells i, finalment, taüts. Els primers cristians s'enterraven en catacumbes, sota el sòl sagrat de les esglésies i en petits cementiris adjacents fins a acabar en cementiris gegantins i impersonals. Una vegada, visitant el Sant Sepulcre de Jerusalem, em vaig trobar amb el truculent espectacle d'una processó de grecs d'una illa que no recordo que desfilaven vestits amb la mortalla amb la qual serien enterrats. Els musulmans es limiten a enterrar els seus fidels embolcallats en un llençol i "mirant" cap a la Meca, mentre els jueus rics prefereixen la vall de Josafat, al costat de Jerusalem, a fi de despertar "a la dreta del Pare" al costat dels qual aniran al cel el dia del Judici Final. Alguns han construït espectaculars monuments funeraris com l'emperador Adrià (Castel Sant'Angelo), mentre d'altres prefereixen ocultar-se com va fer l'emperador Qin Xi Huang a Xi'an, envoltat d'un exèrcit de figures de terracota de mida natural, o Gengis Khan, la sepultura del qual a Mongòlia segueix sense ser trobada.

Altres cultures incineren els seus morts, com els hindús a Varanasi, a la vora del Ganges, en pires que els rics aromatitzen amb fusta de sàndal per després deixar que les aigües s'emportin les cendres. També cremaven els seus morts, almenys als més importants, els víkings i altres pobles nòrdics. Més esgarrifós (encara que molt ecològic) és el costum de deixar-los a la intempèrie perquè se'ls mengin els animals, com feien els zoroastrians (tot i ser adoradors del foc) que exposaven els seus cadàvers sobre grans torres de pedra al costat de Persépolis per ser pastura de les aus rapinyaires. El mateix feien sobre modestes construccions que dipositaven en les branques dels arbres algunes tribus de Bostwana i no un altre és l'origen de la mòmia que s'exhibia al museu de Banyoles i que va portar un emprenedor viatger del segle XIX. Quan se'n van assabentar a Gaborone van muntar un escàndol monumental (van arribar a protestar a l'ONU) i van aconseguir que el cos els fos retornat encara que ja no sé com en van disposar.

Quan ja no càpiguen més cadàvers a la Terra podem utilitzar el consell de Hawking i enviar-los a un altre planeta...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema