Campinguejant

13.10.2015 | 08:58
Campinguejant

Ja hi tornem a ésser: dimarts i 13. Espero que no prenguem mal com els nois i noies d'aquella pel·lícula de zombis estrenada al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, a la qual els "morts vivents" sortien de sota les tendes instal·lades a una esplanada on feien acampada! De fet, jo mai no he anat "de càmping" i durant els meus anys pijos sempre deia que no hi anava perquè "trobava a faltar el servei d'habitacions", com volent dir que per a mi les vacances sota un tall de roba eren d'allò més primitives i poc glamuroses. Però aquest estiu he après que els meus coneixements sobre els càmpings d'avui són semblants als d'una àvia de 80 anys sobre telèfons intel·ligents.

Resulta que durant els anys en què hotels i d'altres allotjaments turístics certament han millorat la qualitat dels seus serveis, al ram dels càmpings hi ha hagut una autèntica revolució de la qual molts ni tan sols ens hem assabentat. Aquest estiu, l'amic Miquel Gotanegra m'ha convidat a visitar el seu a Roses (Càmping Salatà) i l'única cosa que no he vist fou una sola tenda de campanya. I això que segons en Miquel el seu és dels càmpings més "modestos" de la regió, en la qual hi ha autèntiques instal·lacions meravella, com ara Ballena Alegre o Las Dunas a Sant Pere Pescador o Castell Montgrí a Torroella de Fluvià, entre molts altres de repartits per tot el litoral gironí.

Avui, un càmping és un resort d'incomptables valors per anar a passar les vacances amb tota la família. I no importa si no es té cap autocaravana o mobile home, perquè la gran majoria de la gent s'instal·la en uns bungalous que ofereixen tot tipus de comoditats: habitacions separades, sales de bany espaioses, cuines ben equipades, televisors, aire condicionat, etc., etc. Són com apartaments amb el seu propi tros de jardí i la barbacoa, pràcticament l'únic record que ha quedat dels càmpings d'aquell temps, ja que la tradició de cuinar a l'aire lliure per convidar els veïns s'ha mantingut de forma ?inal?terable. I és que la proximitat i la convivència amb la resta de campistes és un valor que sempre han destacat els fans de l'acampada. Enlloc no es fan tantes amistats com en un càmping i són moltes, moltíssimes, les famílies que repeteixen cada any per poder-se retrobar amb els amics que han fet l'any anterior. I tot això sense comptar el llistat interminable d'activitats que ofereixen: des d'intensos progra?mes lúdics i esportius que fins i tot permeten als pares descansar una estona dels seus fills, fins a una oferta gastronòmica plena de temp?tadors suggeriments.

No sé si algun dia tornaré a anar de vacances "de sol i platja", però si ho faig, segur que provaré l'experiència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema