Cada vegada que reclamen, com es dema?na ara per la Federació de Municipis i Províncies, la presència de més dones en òrgans de direcció política -pretensió legítima, però anecdòtica- procuro recordar que no és el mateix les dones, que certes dones, habitualment ben situades, ambicioses. Mentrestant, en la programació completa d'algunes televisions es fomenta un tipus de dona més preocupada pel pentinat que pel que hi ha a l'interior del crani. I el que és més greu: la crisi ha servit d'excusa per engrandir encara més la bretxa entre el salari de les dones i el dels homes.

Això es diu poc. Poquíssim: és clar, seria entrar en matèria, cosa que la correcció política evita acuradament. La correcció política és reli?gió idiota d'un temps idiota i es pot resumir en un manament: ni una mala paraula, ni una bona acció. La correcció política és l'intent de sufocar la llibertat de paraula allà on, gràcies a Déu, ja no hi ha ni tiranies laiques ni teocràcies amb inquisidors. Per ara. La correcció política és animalista però menja carn, considera el naciona?lis?me català just i l'espanyol una aberració, sosté que es poden criticar les decisions de qualsevol go?vern, excepte el d'Israel perquè llavors, amic, potser estàs caient en la jueufòbia (mal anomenada antisemitisme perquè els moros també són semites).

La correcció política suposa que no hi ha fet de major importància que l'arribada d'una dona a la direc?ció de Le Monde (ja ha passat) o d'un negre elegantment descolorit a la presidència dels EUA, com si el símbol fos cate?goria i la categoria, realitat. Deia Jünger que en l'edat dels titans, aquesta, els fets seran més impor?tants que la poesia que els canta (al contrari del que va passar a Troia). I una altra cosa: els fets que un promou són arriscats i comprometen, més pràctic és cavalcar-los segons arriben i conduir en profit propi. Mariano Rajoy no és l'únic que deixa que les coses es podreixin. Correcció política.