L'hora de Ciutadans

13.10.2015 | 08:58
L'hora de Ciutadans

L'ascens de Ciutadans és indiscutible. Va aparèixer l'any 2010 al Parlament de Catalunya amb 3 diputats i 100.000 vots. Semblava una força residual que tenia com a objectiu defensar el bilingüisme en uns moments de forta tensió en el tema lingüístic (per als sectors espanyolistes de casa nostra). Però l'any 2012 va triplicar els resultats i ja va recollir 275.000 vots. I finalment el 27-S es converteix en la gran sorpresa, tot assolint més de 734.000 sufragis i un grup parlamen?tari de 25 diputats, la qual co?sa el converteix en la segona força política a la cambra catalana.

Abans, però, ja havia començat la seva implantació a l'Estat espanyol, tenint influència en comunitats com Andalusia, Madrid o La Rioja, on foren decisius en el mo?ment de l'elecció de la presidència autonòmica. A València també van recollir uns excel·lents resultats, malgrat no poder influir en la formació dels governs de la Generalitat o de l'Ajuntament.

El proppassat diumenge, Metros??copia va publicar una enquesta en què C's se situava en un 21,5% de vot en unes eleccions generals,a dos punts del PSOE i del PP, que empataven amb un 23%. Aquest pronòstic ha encès totes les alarmes, atès que de continuar l'ascens les properes setmanes, la formació d'Al?bert Rivera podria ser la guanyadora de les eleccions del desembre, amb la qual cosa no comptava gairebé ningú. Un altre element important de les dades facilitades pel diari El País és que Podem de Pablo Iglesias s'està aigualint i ja només li donen un 14%, mentre Izquierda Unida repun?ta, quan semblava fa uns mesos que podia desaparèixer del mapa electoral.

Si Ciutadans a les primeres de canvi mossegava de valent les bosses de vot socialistes (no oblidem els seus resultats a l'Hospitalet o a l'àrea metropolitana de Barcelona), ara està atacant de valent els feus del PP que veuen com se li escapen els vots a gavadals i ja han aparegut els nervis als carrers Gènova i Ferraz.

Què està passant? No sembla gaire difícil d'explicar. Posem només un exemple: a la circumscrip?ció de Barcelona el PSC-PSOE ja té candidata: Carme Chacón, que està més vista que el TBO. No representa cap renovació i a la vegada és de la vella guàrdia, d'aquelles que no volen deixar la cadira i pretenen envoltar-se d'una guàrdia pretoriana amb noms que porten més de vint anys en càrrecs. A l'altra banda el PP, que ben aviat encetarà una guerra interna entre la Sánchez-Camacho, els Fernández Díaz, Moragas i l'Ayllon de torn. Tots volen llocs de sortida assegurats quan les enquestes no els atorguen ni mitja dotzena d'es?cons. A més, cap d'ells ha presentat ni una sola proposta en quatre anys a favor de Catalunya. S'han convertit en funcionaris del PP que és com dir llepacrestes al servei del partit.

Davant d'aquest panorama, apareixerà Ciutadans amb un/a candidat/a que esgrimirà el discurs amb la idea d'una Espanya nova, sense corrupció que evitarà duplicitats d'administracions i que més retallarà algunes competències autonòmiques per retornar-les a l'Estat. I ho dirà una cara nova, jove i fresca a l'estil de la darrera candidata a la Generalitat. I a ningú li importarà si és de Xerez, Madrid, Toledo o Ponferrada. Allò segur és que no serà ni de Vallfogona de Ter ni de l'Ametlla de Mar.

Ara, caldrà veure com es mou Albert Rivera en moments d'eufòria. Protagonitza un salt electoral molt important, però a vegades les dificultats són per mantenir-se en els primers llocs de la classificació. Ja hi ha arribat. La darrera paraula la tindran els mitjans de comunicació afins i dues cadenes de televisió privades que són els grans padrins del líder català.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema