En diaris, ràdios i televisions de l'òrbita sobiranista es prodiguen les lloances a la coherència de la CUP alhora que se li dema?na que no faci descarrilar el procés de secessió. S'esgrimeix el resultat de les eleccions per reclamar la conxorxa entre Junts pel Sí i la CUP per poder investir Artur Mas president de la Generalitat.

Ara bé, per calibrar l'abast d'un pacte entre dues formacions tan dispars cal analitzar les condicions que la CUP exigia en el seu "programa polític plebiscitari". En la introducció descrivien com "els governs de CiU, amb el suport parlamentari d'ERC, han dut a terme les retallades més importants de la història recent, actuant, d'aquesta manera, com a delegats de les polítiques del capital contra la majoria social."

Seguidament proposaven "posar definitivament al descobert els jocs de mans de CDC per disfressar la seva incapacitat d'arrel per resoldre la qüestió cabdal del moment històric que vivim: sense majoria pel canvi social, no hi ha independència; sense independència, estem condemnats a la política d'asfíxia espanyola sobre totes les classes socials de Catalunya".

Atenció a aquesta frase perquè és la clau de volta de la política de la CUP. S'assembla a la tesi de Mao Zedong (o Tse-tung) sobre la contradicció principal, que a l'any 1937 era la lluita contra l'imperialisme japonès, i les contradiccions secundàries, que era la lluita de classes a la Xina.

La contradicció principal només es podia resoldre amb la supressió violenta d'un dels adversaris mentre que les contradiccions secundàries podien solucionar-se amb la negociació i l'acord entre la burgesia "nacional" i el proletariat. En la mateixa línia, la CUP argumenta que l'Estat espanyol és l'enemic a batre perquè oprimeix totes les classes socials de Cata?lu?nya. Per tant, és defensable l'aliança amb la burgesia catalana en la lluita "nacional", i contra ella en el pla "social".

Seguint aquesta estratègia la CUP planteja cinc punts "irrenunciables a l'hora de negociar" un "govern de ruptura nacional, social i democràtica" (que no inclou el vet a la presidència d'Artur Mas).

El primer punt, la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), ja s'ha exclòs i els quatre que queden són tan eteris que Junts pel Sí els podria acceptar.

En efecte, el segon és impulsar un programa d'emergència social. El tercer és impulsar un procés de desconnexió nacional i popular amb l'Estat espanyol i la Unió Europea. El quart és articular un programa per garantir que el procés tingui un caràcter popular. I el cinquè és cercar el reconeixement internacional.

Impulsar, articular, cercar ... són paraules que se les emporta el vent.

Prou de comèdia, doncs! La sort ja ha estat tirada.