No ho sabien? No imaginaven els executius de Volkswagen que algun dia es descobririen els trucatges en els cotxes? Pel que anem sabent, és difícil imaginar que no. El programari que es va instal·lar als vehicles dièsel era molt complex. I aquest programari estava pensat per fer trampes en els controls de l'Agència Americana del Medi Ambient. El president de l'empresa als Estats Units diu ara que tot va ser idea de tres enginyers de Volkswagen i que la companyia no va tenir res a veure amb la manipulació. Però tot això és altament improbable; o més que improbable, és un complet deliri.

Quin enginyer amb seny s'arriscaria a col·locar en milers de cotxes, sense anunciar-ho als seus caps, un parany inventat per ell per enredar les proves anticontaminació d'una agència federal americana? I sobretot, quin enginyer no hauria anat a ensenyar aquest nou programari als seus caps, buscant la corresponent felicitació, i sobretot, el corresponent xec amb sis zeros? Perquè cal ser molt gamarús per manipular els cotxes pel teu compte i risc, sense dir-ho a ningú i sense buscar un benefici que pot ser astronòmic. I per altra banda, per fer una cosa així cal planificar les ordres en la cadena de producció. Diversos tècnics subordinats han de conèixer-les i posar-les en pràctica, no? O sigui, que el més lògic és pensar que els directius estaven al corrent de tot, encara que seguissin fent veure que no sabien res. Creien que el parany era tan bo que mai seria descobert? O més aviat creien que, encara que fos així, mai no els passaria res?

Fos el que fos, aquests directius han donat mostres d'una frivolitat i d'un infantilisme que posen els pèls de punta. I sí, d'acord, el parany era tan bo que no es va descobrir fins que un equip d'investigadors d'una universitat de Virgínia Occidental es va posar a comprovar si els cotxes s'ajustaven a les exigències mediambientals. Però tothom sap o hauria de saber que a Amèrica es fan proves de tot i que allà ningú dóna res per fet (a Europa, per desgràcia, no sempre és així). I el pitjor de tot és que Volkswagen té uns 200.000 empleats a tot el món, i aquests empleats depenen de la bona imatge de la marca. No se li va ocórrer a ningú que aquests trucatges esta?ven posant en perill milers de llocs de treball? I no només es tracta dels empleats, sinó de tots els compradors que es van gastar els seus diners en un vehicle dièsel de Volkswagen. A cap executiu se li va acudir que a?quests trucatges podien comprometre fins i tot la mateixa supervivència de la companyia?

Si es pensa bé, l'escandalosa irresponsabilitat d'aquests executius és idèntica a la de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin (o Matas, o Rodrigo Rato, o Maria Antònia Munar, o Bárcenas, o els responsables del frau dels ERO a Andalusia). És que ningú va imaginar que algun dia seria descobert? O és més aviat que cap d'aquests personatges era tan sols conscient que estava fent una cosa que no podia fer? O pitjor encara, és que tot i saber que estaven cometent un delicte creien que ningú els demanaria comptes? Es consideraven invulnerables? Creien que mai serien investigats? Suposo que en la seva conducta va haver-hi una barreja de tot, però al final l'únic que aquests personatges van demostrar va ser tenir una paorosa falta de sentit de la realitat. Al seu costat, qualsevol monja de clausura -suposant que en quedi cap, és clar- tenia una idea molt més fidel dels mecanismes amb què funciona la vida.

El dolent d'aquest assumpte és que la desconnexió de la realitat que demostren aquestes conductes es correspon gairebé simètricament amb la manca de sentit de la realitat que exhibeix l'esquerra que suposadament hauria de lluitar contra elles. I ho dic perquè acabo de veure a YouTube un míting dels dirigents de les CUP que no sé si fa por o pena o riure (potser una barreja de tot). Els sento parlar, els veig aixecar el puny, els escolto fer les seves propostes o més aviat proclames, perquè aquesta gent no fa propostes, i em pregunto d'on han sortit, què han llegit, en quin món s'han mogut (i aquest món, em temo, ha de ser molt semblant al de les antigues monges de clausura). Realment creuen que és possible fer tot el que diuen que faran? No han sentit a parlar del pagament de nòmines? De deute públic? Doncs no, sembla que no. I el deliri segueix i segueix.