Els que alguna vegada a la vida ens hem enganxat els dits amb una targeta de crèdit ens hem fet tots la mateixa pregunta: com és possible que pagui cada mes i sempre degui el mateix? La resposta és ben fàcil: perquè només pagues interessos. I a més a més són interessos màgics, perquè creixen sols. Als que sempre heu tingut clar el funcionament d'aquest producte i llegiu les lletres petites amb deteniment aquest article no us interessarà. Va per a la resta de mortals, pels que tenim la tendència -equivocada- de confiar en segons quins professionals.

Començarem pel començament, com si fóssim nens de primària: hi ha targetes de dèbit i targetes de crèdit. Suposem que tens 1.000 € al banc i et vols comprar unes sabates que valen 100 €. Si les pagues amb la targeta de dèbit, tot de cop tindràs 900 € al banc i unes sabates. Perfecte. Si les pagues amb la targeta de crèdit, en canvi, tindràs les sabates i seguiràs tenint 1.000 € al banc. Tens un deute de 100 €. Per això les targetes de crèdit es diuen així: perquè són crèdits petits i immediats.

Normalment el banc et deixa aquests diners gratuïtament durant un mes. El dia del venciment (el dia que et cobren el que t'han deixat, posem el dia 1 de cada mes) et descomptaran aquests 100 €. Però suposem que decideixes ajornar o fraccionar el deute -t'han explicat que els interessos són del 2,20% i no et sembla tan greu-. El mes següent en deuràs 102,20. Imaginem que el mes següent encara no pots o no ho vols pagar: aleshores -atenció, aquí hi ha la clau- serà com si et fessin un préstec nou, aquest també amb interessos. Ara et deixen els 102,20 € que deus. Mirem-ho amb números més grossos. Suposem que deus 1.000 € de targeta de crèdit. El primer mes en deuràs 1.022. El segon, 1.044,48. El tercer en deuràs 1.067,46. El quart, 1.090,94; el cinquè 1.114,94 i al cap de mig any ja deuràs 1.139,47 €. És per això que fa la sensació que el deute no s'acaba mai: perquè encara que tu vagis pagant ell va creixent. Si deixéssim una targeta de crèdit sola, sense gastar ni un cèntim, el deute s'aniria multiplicant fins a l'infinit. Però com pot ser? Pot ser perquè els interessos són del 2,20% mensual del deute acumulat. I en aquest "mensual del deute acumulat" hi ha el drama.

Jo escric articles i vosaltres llegiu diaris i, si som honestos, molts de nosaltres hem tingut alguna entrebancada bancària en algun moment. Hi ha gent que té més dificultats per entendre les coses i del contracte ple de termes críptics no hi entén pràcticament res. Parlar un llenguatge que l'altre no comprèn per aconseguir beneficis és una forma d'abús. Hem de ser responsables, és clar. I no podem donar la culpa de tot als bancs -no ho he fet mai-. Però hi ha coses que són de jutjat de guàrdia.

Una targeta de crèdit, ben utilit?zada, pot ser útil. Però hi ha d'haver un professional al darrere -nosaltres no sabem de tot- que t'expliqui si és per tu i com l'has de fer servir. Parlem, al final, d'ètica professional. I al sector bancari escasseja.