Són dies de lloances a les CUP. Dies de glòria i felicitat. Els portaveus de la Brunete mediàtica, els furibunds anti-Mas, es desfan paradoxalment de la nit al dia en elogis cap a unes CUP que ara resulta que són la força política més íntegra i coherent del planeta. Deixin que confessi que se m'escapa la rialla per sota el nas cada vegada que passo els ulls per la tinta que calla davant l'esperpent del judíci polític contra Mas, Ortega i Rigau, i veig com aquesta tinta aplaudeix una opció independentista insubornable dels Països Catalans, una opció que avança al crit de "Prou Estatuts. Ara independència". Una força assembleària implantada, de moment, en ajuntaments del Principat i del País Valencià. Si n'hi haurà de paradoxes i sorpreses a mesura que avanci el procés! Hem entrat en terreny desconegut. I, ara, aquests aplaudeixen les CUP. Com si es mamessin el dit, les CUP. Com si no detectessin els cants de sirena que vénen de les roques. Com si mai haguessin estat víctimes de l'abraçada de l'ós que oprimeix fins trencar les costelles. Però bé, aquests són dies de nova llum. I podem llegir sobre la puresa i la immaculació... de les CUP.
